GLOBAL - blog de ruth gumbau

Monday, July 07, 2008

Vacances 2008 Part 2: Moments de Santiago

Moment Penós:
Arribar a Santiago procedent de BCN i en baixar de l'avió amb samarreta de tirants i faldilla, trobar-te que hi ha 14 graus de temperatura i que plou. Vam passar la primera tarda a Santiago a dins del Zara comprant jaquetes i bambes.

Moment Estupendu:
Que la cremallera del vestit de la boda no baixi i aguanti (quasi) tota la nit tot i que hi va haver patiment al principi.

Momento Penoso. Freak Moment.
-Llegar a Santiago con un frío que pela y lloviendo y yo vestida con tirantes y faldita. Pasamos la primera tarde en el Zara comprando chaquetas y zapatillas deportivas.
-Arrive in Santiago with freezing cold temperatures and raining and me wearing a tshirt and a skirt. Spent the first afternoon in zara buying a trench and trainers.

Momento Estupndo. Awesome Moment.
-Comprobar que el apao hecho con la cremallera del vestido aguantó durante toda la noche.
-Check that my dangerous zip in my back stayed in its place during the whole wedding party.

Labels: personal, photo, places, weird

ruth at 10:26 PM

Thursday, June 19, 2008

Normalitat

És molt normal que un enterrament et costi 3mil euros i dos mesos i mig després rebis un txec de la seguretat social per valor de 33 euros per ajudar-te'l a pagar?
No és això més humiliant que no rebre res?

Labels: personal

ruth at 8:22 PM

Tuesday, June 17, 2008

Què he après al casament de la mimi?

1-que hi ha uns sostenidors molt raros que per molt que et pensis que no funcionaran... funcionen!

2-no podria ser una espia. Mecachis! m'ho va dir un noi que -no és conya- treballa per una agència especial de la otan. "no os puedo decir más" ens va dir. i anava en sèrio. "cómo te lo diría en castellano, ruth?" ... "eres... demasiado... emotional! te dirían oye, tú eres espía! y te pondrías roja y lo admitirías".
3-que comença la pressió

Labels: friends, personal

ruth at 8:47 PM

Wednesday, May 28, 2008

It all sucks...

but then i realize how lucky i am in very many senses.

Labels: personal

ruth at 1:42 AM

Tuesday, April 29, 2008

recordant

recordant molt.

Labels: family, personal

ruth at 12:08 AM

Thursday, April 24, 2008

Voler

Joan Maria Pou (rac1) després de l'empat del Barça amb el Manchester United (resultat pobre però jugant de conya): "el barça ha demostrat que amb aquesta actitud, si vol, pot".
Una de les coses que sempre em deia el meu pare. L'actitud pot suplir molt bé l'aptitud.

Labels: personal, words

ruth at 12:05 AM

Sunday, April 20, 2008

Mas Rabiol

Escapada balsàmica i medicinal a Mas Rabiol, al costat de La Bisbal d'Empordà. Val moooolt la pena. Miniescapades a Cadaqués, Roses, Port de l a Selva, Palamós...

Cadaqués i un gat.

Labels: free time, personal, places, travel

ruth at 11:16 PM

Thursday, April 10, 2008

Diàlegs Impossibles 12

A la redacció. Fent conya amb el torreiro, el meu jefe. Es fica amb mi, com sempre. De bon rotllo.

-Torreiro: com sou els blaugrana. Fa dos anys el Ronaldinho era el millor del món i ara us el voleu vendre. Mira que...
-Ruth: Home és que ho era, el millor del món. Però òbviament ara no ho és!
-T: Pobre noi, l'heu de perdonar, cobra 100 quilos però està passant un mal moment!
-R: CULLONS! I jo tambe estic passant un mal moment i vinc a treballar cada dia!! I no cobro cent quilos!!

(Torreiro asiente)
Pues eso!

Labels: diàlegs impossibles, journalism, personal, sports, work

ruth at 11:05 PM

Sunday, March 30, 2008

Festa Esports en xarxa

... I com que la vida continua, aquí em teniu, a casa preparant les entradetes i les entrevistes de l'Esports en Xarxa de demà dilluns.
Pels qui no ho sapigueu, el nostre programa fa demà 5 anys en antena (de dilluns a diumenge) i ho celebrem fent un programa en directe + festa al local Broadbar de Barcelona. El programa es veurà a l'hora habitual, de 7.30 a 8pm. Per la vostra televisió local. Com sempre. Amb un espectador menys, però com sempre.
Més info de la festa, aquí

Labels: family, journalism, personal, tv

ruth at 11:27 PM

Thursday, January 17, 2008

La Isabeleta

Feia moooolt de temps que tenia ganes de penjar aquestes fotos al meu blog. La que veieu no sóc jo en una recreació yé-yé, sinó ma mare, el dia que va ser nomenada Pubilla de Badalona. Lo más lo más és veure-la fent la sacada d'honor del Llefià Futbol Club. Con sus tacones. Con su estilo. Guapísima. Com sempre!

I el millor de tot, he trucat al Club de Futbol de Llefià per oferir-los la foto i... endevineu! m'han dit que la tenen emmarcada en gran a la seu del club!! Qué grande!

Labels: familiy, personal, weird, women

ruth at 8:40 PM

Thursday, November 29, 2007

Leuven

Namsestraat, Grote Markt, Justus Lipsius, Alma, Arenberg, De professor... si heu viscut a Leuven són noms que us sonaran sens dubte. Són noms de carrers, places, cafès, barris, etc.

Jo hi vaig viure al meu erasmus, entre el setembre del 99 i el febrer del 2000. El primer que vag veure, l'estació de tren. I com a qualsevol ciutat, lletja i depriment. Però allà, agafant un bus per anar al centre... uff! hi va aparèixer l'ajuntament, una de les obres barroques més boniques que he vist.

I a partir d'aquí, la recerca de pis, les 3 nits dormint quasi gratis a un convent que feia por, l'arribada a la residència, les bicis, les classes, els pc's llogats que vam portar en un carret de la compra, les festes, la tarda servint croque-monsieurs i gluhwijn (pronunciat "glugüein", vi calent), les lliçons d'holandès, el company de residència que volia que li cosíssim la mà quan se la va tallar i que ens deixava monedes a la nevera quan ens agafava menjar, els amics que vam fer les amigues amb què hi vaig anar i que es van convertir en germanes... un munt de records.
Ara fa molt que no hi pensava, però trastejant per google earth, hi he anat a petar. M'he trobat fotos amb el panoramio de gent que hi ha estat i les ha enviades (no hi havia càmeres digitals quan jo hi vaig ser) i són les que us he posat en aquest post. Una cosa curiosa de google earth és que hi ha una recreació en 3D de l'Alma 3, que no és res més que un dels restaurants universitaris, en concret, el que tenia al campus esportiu, que és on vivíem. Si t'atanses a l'edifici en 3D fins i tot hi pots entrar!

Aquestés el campus, un d'aquests edificis era la meva residència, mab portes de pissarra on deixaves els missatges i amb contrassenyes en forma de combinacions de tons de timbres, per saber qui havia d'anar a obrir la porta (el meu era ring-ring-ring-riiiiing)

Aquí hi ha més fotos de Leuven, val la pena visitar-la!

Labels: personal, places, tech

ruth at 1:14 AM

25comments

Thursday, November 22, 2007

Diàlegs Impossibles 8

10- SITUACIÓ: Parada d'autobús del c. Mallorca, esperant el bus per anar a la feina. Us he de posar en antecedents: tinc com un imant per les senyores grans que esperen el bus, aproximadament un cop al mes hi ha una dona que m'explica la seva vida. I, estranyament, cap d'elles veu que porto els auriculars posats! Però jo sempre miro de ser amable.

-Senyora Gran: Pues sí que tarda el autobús, hay que ver.

(em trec un auricular)
-Ruth: Pues sí, pues sí.
(em poso l'auricular)

-SG: A lo mejor aún dura la huelga.

(em trec un auricular)
-Ruth: No no, era sólo ayer.
(em poso l'auricular)

-SG. ah, es que como tarda tanto...

(em trec un auricular)
-Ruth: No no, se acababa ayer a las 4 de la tarde.
(ja no em poso l'auricular pq veig que la senyora té ganes de xerrera).

-SG: qué mal van los transportes. Como el tren!
-R: si, si, es verdad.
-SG: porque ayer por la noche, que no tenía nada que hacer, cuando ya estaba en casa (crec que inclús aquí m'ha explicat què va sopar), me puse a leer el diario este de barcelona, el metro, y decía que aún no se venden los billetes de tren por adelantado para las fechas de navidad. Y claro! La gente está esperando para irse a su pueblo!
-R: ah, pues no lo sabía (així com tallant la conversa una mica però educadament).
-SG: claro, tú eres joven, trabajas, vas cansada, vaya! que no tienes tiempo de enterarte de las noticias.
...
ejem.
...
i en el moment què dubto què li dic, apareix (miraculosament) una (altra) senyora gran i aquesta amb crosses. SÍ! la meva oportunitat d'aixecar-me i cedir-li el lloc.

(em poso l'auricular i continuo amb el basté)

Labels: diàlegs impossibles, freak, journalism, personal

ruth at 11:55 PM

Monday, November 12, 2007

La redacció

He agafat del blog del roger una foto que li va fer l'altre dia a la redacció de la xarxa. La volia publicar perquè veièssiu on treballo. Sobretot per als d'Andorra; ja que us vaig abandonar... almenys que veieu que estic bé!
El verd és el color corporariu, es nota, oi? Hi estic a gust, la veritat. La foto la va fer el roger un dia a les tantes després del rodatge, per això no hi ha ningú. Ah! El dept. d'esports estem al fons de tot de la foto. petitets, petitets...

Labels: friends, journalism, personal, work

ruth at 9:41 PM

10comments

Sunday, November 11, 2007

Grafologia

A veure, acabo de veure Medium, a Cuatro, i per primer cop m'he enganxat al Cuarto Milenio, de l'Iker Jiménez, ese GRAN vendedor de humo.
Per UN cop, toquen un tema interessant, la grafologia. Per influència del meu pare m'apassionen aquests temes, psicologia, grafologia, etc. Per molt que ho intenti l'iker, això és ciència, no fenomen paranormal, així que no entenc perquè il·lustren el tema amb música de fons rotllo por.
Anyway, com que els convidat són especiaistes grafològics, doncs m'enganxo. I per començar... splash!! bufetada a la cara. Resulta que comencen amb cartes de dos assassins, Tony King i Charles Manson (gens mediàtics, per cert). I res, resulta que els "rabitos" de les "g", "y", "j", etc són desmesuradaments llargs i amples. Com els meus. I es veu que és fatal, los sentidos desmesurados, agressivitat, també sexual... (!!!). I per si això no fos poc resulta que les "M" majúscules punxagudes em fan poc menys que un monstre. Soy una verdadera bruja!!!
Sort que la meva cunyada Esther també s'ha sentit identificada en cuanto a maldad se refiere.
Espero que els trets aïllats no comptin. Qué fuerte. El que sí que és cert és que cada cop escrivim menys coses. Amb boli, vull dir; associo més la meva lletra a verdana, arial o times, que no pas a la que surt del meu puny.

Labels: freak, personal, words

ruth at 11:45 PM

13comments

Wednesday, October 24, 2007

Diàlegs Impossibles 7

9- SITUACIÓ: a La Massana. Fa un mes. Havíem pujat a Andorra a veure lo bebè Mujal, i a fer papers (donar-me de baixa a immigració, al comú, i papeleo bancari). Ens trobem el peter lucas, del rubi. Esportista i amic

-Àlex i Ruth: hoooombre, Peter, quant de temps. muac muac
-Peter: què tal nois? heu vingut a veure el bebè mujal?
-A: sí, i a fer papeleo.
-P: tot bé per baix? [a andorra hi ha dues paraules claus. adalt= andorra; abaix= barcelona]
-A: sí, molt bé, la feina i tot.
-R: sí, ens va molt bé.
(silenci...)
-P: ah, però... tu també has marxat, ruth??
-R: home, peter, fa un any!
-P: i on has marxat? És que no miro massa la tele...
-R: ja, a bcn, a la xtvl, presento programa d'esports. Si ja tenim pis i tot.
(silenci...)
-P: però...
-A: home peter...
(silenci...)
-R: peter, saps que estem junts, l'oli i jo, no?
-P: esteu junts?? no ho sabia!
-A: home doncs fa 3 anys!
(silenci...)
-R: si de cas ja t'avisarem si tenim un nen, així no et ve de sorpresa!

Labels: andorra, diàlegs impossibles, freak, personal

ruth at 12:52 PM

9comments

Tuesday, October 02, 2007

Diàlegs Impossibles 6

8- SITUACIÓ: al metro. la setmana passada. arribant a la parada de paral·lel (línia verda) on he de fer transbord per agafar la línia lila. unes parades abans havien pujar al metro uns nois i noies d'uns 17-18 anys. algun d'ells em mirava, però no li vaig donar importància. quan m'aixeco per baixar a paral·lel. al final un dels nens no pot més i em diu

-Noi: no sé què no sé quants (no el sentia, anava amb l'ipod)... "andorra televisió"?
-Ruth: (pensant que parlava amb l'altre noi, en sentir "andorra televisió" em giro, em trec els cascos i veig que s'estava dirigint a mi. Li dic "què dius?"
-N: que si ets la d'andorra televisió.
Jolín
Tenia dues opcions: explicar-li que fa un any que ja no hi sóc, i que treballo a la xtvl, amb lo qual se'm tancarien les portes i hauria d'anar fins a passeig de gràcia i fer l'odiós transbord de la línia verda a la groga. O simplement dir "sí".
-R: (em decideixo per la 2a opció) Sí, sóc jo.
...
(silenci)
Ets andorrà? -afegeixo
-N: Sí, tots som andorrans. (assenyalant la resta d'amics, carregats de caixes i bosses d'ikea)
-R: ah, doncs, molt bé, encantada. Adéu (se'm tancaven les portes).

Reconec que em va fer il·lusió i gràcia alhora.
Que les tímides també tenim els nostres petits moments de vanitat.

ruth at 4:14 PM

Monday, October 01, 2007

Diàlegs Impossibles 5

7- SITUACIÓ: una oficina de crèdit andorrà. L'any passat, ingressant els diners per al regal de casament del toni i la vivi.

-Àlex: vull ingressar aquests diners per fer un regal.
-Caixera: d'acord. Ja està, signa aquí.
-A: puc posar "moltes felicitats" a l'assumpte?
-C: sí, és clar, hmmm... pots posar el que vulguis (fa mig sonriure). Ja està. Té!
-A: esto... hmmm
-C: sí?
-A: és que m'has posat "putes felicitats"
-C: sí... el que m'has dit!
-A: NOOOO! t'he dit "MOLTES felicitats"
-C: ah, és que com m'has preguntat si ho podies posar...
(silenci)
-A: podem canviar-ho?
-C: sí, és clar, retiro la transferència i en fem una de nova. Tranquil.
-A: gràcies. (respira)
...
Conclusió? El Toni i la Vivi van rebre:
1- un ingrés a nom d'àlex oliva amb l'assumpte "putes felicitats"
2- la retirada d'un ingrés a nom d'àlex oliva amb l'assumpte "putes felicitats"
3- un ingrés a nom d'àlex oliva amb l'assumpte "moltes felicitats".

Bé, almenys es van fer un bon tip de riure. I nosaltres també!
Encara sort que eren de confiança!

ruth at 3:05 PM

Thursday, August 16, 2007

Adéu, snif

Quasi visto i no visto.
Decidir quin ordinador comprem no ho farem, però vendre un cotxe... vaig decidir posar l'anunci per vendre'm el mégane sense estar del tot convençuda. Almenys convençuda amb el cor. És complicat trobar un cotxe de 2a mà tan perfecte i quasi nou. Vam fer un pacte el meu cotxe i jo quan el vaig comprar: jo el cuidava a ell i ell em cuidava a mi. Però el cap em deia que vivint a bcn, amb un cotxe per a tots dos en teníem de sobra! Doncs en menys de 2 setmanes... venut! Almenys se'l queda en joah, bon amic de la tele d'andorra que segur que me'l cuida. Demà pujo a andorra amb el meganet i... baixaré amb autocar.
Com a punt positiu: m'estalvio fer tota la PAPERASSA per rematricular-lo a espanya.
Au revoir.
Snif.

Labels: andorra, personal

ruth at 11:27 PM

Saturday, July 28, 2007

Compravenda

Doncs sí, últimament una mica de compra-venda.
Mentre decidim quin ordinador comprem, hem acabat de decidir que el més intel·ligent és vendre un dels cotxes i quedar-nos amb només un. El cotxe a sacrificar... el meu!!
Viure a l'Eixample és molt guai però pagar dos lloguers de places d'aparcament a l'eixample... ja no ho és tant. I pagar asseguraná i revisions per un cotxe que ja no utilitzo... doncs tampoc mola!
Atenció possible compradors!! el cotxe té matrícula andorrana, així que només me'l podeu comprar els que viviu a Andorra. He publicat l'anunci aquí. Creieu-me que si el venc és perquè no podem mantenir 2 cotxes, eh? Em fa superpena vendre-me'l.
Any questions, just ask!!

ACTUALITZACIÓ: NO PUC COL·LOCAR ACCÉS DIRECTE A L'OFERTA DEL COTXE. SI ESTEU INTERESSATS, ANEU A www.buscocotxe.ad I FEU UNA RECERCA DE RENAULT MEGANE. És el coupéd e color groc (només n'hi ha un).

gràcies nan

Labels: personal

ruth at 12:43 AM

Wednesday, July 04, 2007

Me arrepiento

Sí sí. Me arrepiento de no haber hecho un blog a parte exclusivo con las experiencias y peripecias desde que empezamos a buscar piso hasta ahora que estamos decorando, recibiendo muebles y hasta que nos han enviado el sofà con los colores cambiados. Ay!! (nos lo cambian, faltaría más, pero lo tienen que hacer de nuevo) Me explicáis vuestras anécdotas con pisos? Les pengeu aquí?

I regret not having made up a brand new blog exclusively with everything that have happened to us since the day we started searching an appartment till now that we're decorating and receiving furniture -wrong furniture- our new sofa does not match the colors we askd for; luckily they're gonna fix it. When? I don't know. What funny things have happened to you while searching/moving to ans appartment?

Labels: personal

ruth at 3:10 PM

Monday, June 25, 2007

cosas de gorka

Aquí os dejo un nuevo blog que he descubierto, se podría decir que es mi... metacuñado? (hermano de la cuñada de mi novio) jeje.
Muy interesante el artículo sobre el uso de la telefonía móvil por parte de los sordomudos.
Nos leemos, Gorka.

Labels: blog, personal

ruth at 1:06 PM

Friday, June 08, 2007

Diàlegs Impossibles 4

6- SITUACIÓ: truco a la botiga "Sit Down" perquè m'han dit que tenen un outlet i vull saber on el tenen.

sit down: diguim?
ruth: hola, volia saber quina és la vostra adreça.
s: sí, és mallorca 345 (algo semblant)
r: ah, i no teniu cap més botiga?
s: doncs no.
r: ja, és que m'havien dit que teníeu un outlet i volia saber on era.
s: ah... doncs no sé... espera!
... momentos musicales...

s: escolta! que... què volies exactament?
r: doncs això... que si teníeu una botiga outlet.
s: ufff... espera!
... momentos musicales...

s: mira que hauràs de venir aquí al carrer mallorca eh?
r: ja, però... tant és! gràcies, adéu.

ruth at 2:37 PM

Saturday, May 26, 2007

Diàlegs impossibles 3

5- SITUACIÓ: al súper de sota de casa. aquest matí. a la caixa esperant que vingui la caixera a cobrar-me. ve el segurata, un dominicà
s: hola, ya le he dicho a la cajera que venga
r: ah, gracias, ya espero. no tengo prisa
...
s: de dónde eres?
r: cómo?
s: que de dónde eres?
r: esto... de aquí!
s: de aquí?
r: hmmm sí.
s: de barcelona?
r: bueno, de aquí, de san adrián.
s: ah
...
s: pensaba que eras de otra parte.
r: pues no, de aquí!
...
s: no vienes mucho por aquí, no?
r: bueno, viene más mi madre, la verdad.

El tema és que m'ha fet gràcia que un dominicà, tot grandot ell i negre (no és despectiu, és descriptiu) em preguntés d'on sóc jo!!! jajaja. I vagi per endavant que he sigut una immigrant (amb papers, molts papers) durant 6 anys, o sigui que no hi tinc res en contra. només és una anècdota graciosa.

ruth at 11:42 PM

Monday, May 21, 2007

Al·lèrgies

Uff! Després d'unes quantes hores de trobar-me fatal, per fi se m'ha passat el mal de panxa.
Quan he sentit: "de postres tenim un batut amb caramel, avellanes i no sé què més", no m'hi he pogut resistir. Se m'ha oblidat que els batuts porten... LLET! i que jo sóc al·lèrgica a la... LLET!
Sempre dic que un dels dies més feliços de la meva vida va ser quan el pediatra li va dir a la meva mare que no m'obligués mai més a prendre llet.
El curiós és que aquesta setmana, fent descartes de menjars, he descobert que les taques vermelles que em surten a la panxa són una reacció a les maduixes. Hauré d'anar a fer-me les proves de l'al·lèrgia. Ja que hi sóc...
Si mai voleu venjar-vos de mi per algo... doneu-me un batut de maduixes!

Labels: personal

ruth at 12:07 AM

10comments

Monday, May 14, 2007

Diàlegs impossibles 2

4- SITUACIÓ: Expomobi. aquest matí abans d'anar a treballar. Entro i em ve un dependent.
d: hola, en què et puc ajudar?
r: volia mirar dormitoris.
d: juvenils?
...
r: ahhhm... no! de matrimoni!
....
r: però gràcies!

ruth at 10:44 PM

Saturday, May 12, 2007

Eixample Dret

Avui hem anat a sopar al gino's, un italià de la rambla catalunya.
I hem anat caminant!
I no hem sortit del nostre barri!
Del nostre NOU barri!!

Labels: personal

ruth at 11:49 PM

Tuesday, May 08, 2007

Diàlegs impossibles

Diàlegs impossibles del cap de setmana:

1- SITUACIÓ: Ikea, amb l'àlex, ens trobem domingogol. i la marisol.
d: quina ilu veure-us
a i r: sí, quina ilu també. què tal per andorra?
d: molt bé, què feu?
a i r: mirar mobles. ja tenim pis! i vosaltres?
d: mirar cunes!
...
...
cinc segons fent cara d'idiotes fins que reaccionem i els felicitem.
una nena!

2- SITUACIÓ: fnac, a la tarda. li pregunto a un dependent.
r: em pots dir el preu d'una targeta ram de 512mb per portàtil?
d: ui! no les venem?
r: ahmm... no?
d: no! ui! és que les venen a molts pocs llocs, perquè clar! ningú s'arrisca a obrir el portàtil!
r: però si jo el vaig obrir l'altre dia i li vaig ficar una tarja nova ram!!!!!
d: Síiiiii?????? (com si hagués descobert el genoma humà o la vacuna pel sida)
r: doncs sí, és molt fàcil!
d: però és que llavors ja no està en garantia
r: hmmm, ja, bueno, és que l'ordinador té 4 anys igualment!
d: ah bueno, així ves pel carrer sepúlveda, que te la vendran!

3: SITUACIÓ: una botiga de sofàs al polígon de montigalà, badalona, amb l'àlex, i després d'haver vist un sofà guapíssim que costava més de 1.300€ (!!!)
r i a: hola volem saber el preu d'aquest sofà, només saber el preu (s'assemblava molt al caríssim, però no teníem cap intenció de comprar encara)
d: ui, doncs uns 900€... però és que resulta que hi va haver un error d'impremta en les propagandes i portem un mes fent descomptes. l'estem deixant en 600!!
...
d: però l'oferta acaba avui (dissabte). si us espereu a dilluns us costarà quasi 900.
moraleja: tenim sofà. :D

ruth at 9:46 PM

Friday, May 04, 2007

Search is over

comptant comptant, resulta que avui fa just 6 mesos que vaig començar a treballar a la xarxa i, per tant, que vaig abandonar andorra. ens la vam jugar, la veritat, però valia la pena intentar-ho. Encara enyoro molt (molt!!) les meves muntanyes, el fred, les amigues, la tele... però aquí és on vull estar. on volem estar.
I a partir d'aquest dilluns, junts al nostre propi piset!

SEARCH IS OVER!!!

(ainoa, te'n devem una)

Labels: personal

ruth at 1:48 AM

Sunday, April 29, 2007

Meme donde estabas...

He rapiñado este meme de myriam. Se lo paso a patxi, franc, xavelo i robert (!!), que se estrena en la blogosfera. Y a quien quiera, vaya

¿Dónde estabas 10 años atrás?
Abril 1997. Fent primer de periodisme. Feia el seminari amb un profe que era guionista de barri sèsam. no me'n recordo de com es deia.

¿Dónde estabas 5 años atrás?
Abril 2002. A Andorra, feia un any i mig que hi era i començava a fer peus de pista.

¿Dónde estabas 1 año atrás?

Abril 2006. A Andorra, planejant viatge a nova york i creuant dits perquè hi poguéssim anar, perquè l'àlex començava a treballar a tv3 i no sabíem si tindria vacances.

¿Dónde estabas ayer?
Curiosament també a Andorra, jaja. Però de turista total. Perfums, cremes, dvd's, lentilles, aspirines... Matí: compres, tarda berenar i més compres. Dinar a la Vives d'Escaldes i Sopar a l'Sports Bar. Una copa al Panama i un entrar i sortir (literal) al Buda Bar. Ah! vaig descobrir que la núria i jo no només havíem nascut el mateix dia sinó... a la mateixa hora!!

¿Dónde estás hoy?
He tornat d'Andorra perquè no faig pont; he ordenat les compres, els encàrrecs...

Labels: ad, personal

ruth at 11:55 PM

Thursday, April 26, 2007

Spectrum, 25 años ya!

Para quiénes no sepáis por qué soy tan friki de la informática (lo soy, lo sé) os explico: mis padres tenían una empresa de informática, puntera en su momento, a finales de los 80, sobre todo en materia de tpv's (se llamaba dimension new, por google aún se encuentra algo de ella). Mis padres también explican siempre que -con unos 7 años- dejé a 2 ó 3 adultos parados en la planta de ordenadores del corte inglés cuando cogí uno de los de muestra y me puse a programar en basic (basic!!!! no existía ni windows).
Por qué explico todo esto? Porque resulta que el spectrum cumplió 25 años el pasado lunes de sant jordi. Y me ha transportado a mi infancia, ya entre teclados. De hecho, el spectrum casi no lo recuerdo, más que nada me acuerdo de los cassettes y del ruido que hacía al encenderse. Quizá era el mío, o quizá es solo una sensación, no sé, era muy pequeña. Recuerdo más el amstrad que tuve luego, y que en el teclado había una tabla de colores para cambiar el color de la pantalla y de las letras. Creo que lo de los colorines fue lo que más me gustaba. Luego los cursos de basic, el 386, el 486... y la impresora a color e internet, dos cosas que llegaron juntitas a finales de cou. y a finales del 2005 que si el blog, que si la web, que si ahora una web para el trabajo de mi mami...
Nuestra vida ha cambiado, y para bien. No seamos demagogos. Quizá escribo un mail a una amiga cuando podría llamarla, pero no creo que sea perder contacto con ella. De hecho, tenemos más contacto, porque es fácil, porque es gratis, es cómodo... Y no os podéis imaginar la de amigos que he reencontrado -virtualmente- en los últimos años. Amigos que nunca hubiera pensado que volvería a encontrar. mercè, albert, javi, dani, eider, jordi, maría jesús...
Y el spectrum es el papi de todo esto. gracias por existir y gracias a mis papis por aficionarme. aunque sea una friki.

Labels: pc, personal, tech

ruth at 12:52 AM

10comments

Monday, April 23, 2007

Feliç Sant Jordi

Escric el post de sant jordi

, just quan s'ha acabat la diada, perquè aquest és un moment també molt maco: quan s'encenen els fanals, la gent desapareix, les paradetes es desmunten i el terra queda absolutament cobert per pètals de roses. Normalment no sóc tan cursi (yiugg) però és una imatge molt bonica.

Aquestes són les roses que m'ha regalat l'àlex, dues de vermelles i una de blava. Precioses!! Si Mendel aixequés lo cap... DEDICO AQUEST POST ALS QUE HEU PASSAT EL SANT JORDI FORA DE CATALUNYA. La myri, l'eider, el ferranpedalant, la sílvia, el dídac...

A la tele també ens han regalat una rosa i un llibre a cadascu/na. És una antologia poètica d'aforismes de miquel martí i pol. "Un gran bosc de paraules", editat per la dipu (pos claro). Em quedo amb aquests versos que s'emmarquen dins el capítol "Andorra (postals i altres poemes). 1983".

(temps) Transcorren els anys sense fer cas de les nostres foteses, cavem sense saber-ho la nostra pròpia tomba i només per allò que estimem, tal vegada,algú ens recordarà.

Para los que sois de fuera, que sepáis que no sólo los enamorados las regalan, sino que es costumbre que en los trabajos también lo hagan, y no sólo a las chicas sino también los chicos. Y yo creo que es el único día del año en que a los chicos no les da vergüenza ir con rosas por la calle.
Supongo que es difícil para alguien que no sea de aquí pueda llegar a imaginarse lo bonito que es. Además, lo chulo es que es el único dia festivo, en esencia, que es laborable. Con lo cual, la gente se queda en la ciudad y no se va al aparamento en la playa = más ambiente.

Una cosa muy bonita del sant jordi es pasear por la noche, cuando las paradas de rosas ya se han retirado. Por qué? porque los suelos estan preciosos. Llenos de pétalos rojos.

Labels: bcn, personal

ruth at 11:50 PM

Wednesday, April 04, 2007

El parquet, ese gran amigo nuestro

Si conocéis direcciones web (inglés, castellano, da lo mismo) de decoración bien explicativas en plan "ventajas e inconvenientes del parquet flotante" o "maneras de cuidar el gres" o diferencias entre pinturas o entre baldosas, lo que sea!! (pelín especializadas, eso sí) pasadme los links. Un poquito urgente. Ya postearé por qué.

Ah! y esto ya para uso personal, si alguien tiene alguna escalera de madera viejita, tipo rústica que me la quiera vender/ regalar, email me. Quiero hacer un invento!

Labels: journalism, personal, tv

ruth at 1:52 AM

Friday, March 30, 2007

Fotofobia

Visita a l'oculista. Revisió.
Ull dret: 100% d'agudesa visual.
Ull esquerre: 85% d'agudesa visual (no empitjora).
Retina sense problemes.
Fons d'ull i tensió de l'ull sense problemes.
Ni pizca de miopia, estrabisme ni res.
Em desmaquillo els ulls cada dia amb productes bons, perquè les tovalloletes em piquen.
Però una irritació de nassos (!!!) que diu que es curarà només amb llàgrimes artificials.

Ah i la meva sospita de fotofobia es confirma (los ojos claros es lo que tienen), si va a ser por eso que SEMPRE tanco els ulls quan em fan fotos amb flaix. LAS ODIO!

Labels: personal

ruth at 11:03 PM

Saturday, March 03, 2007

Gracies

Gràcies a tots. M'ajudeu molt.
En lo bueno y en lo malo és també pels amics.
No pareu de demostrar-m'ho.

Labels: friends, personal

ruth at 10:25 PM

Thursday, March 01, 2007

100mil

Vet aquí que ve l'àlex a buscar-me a la feina, agafem el cotxe per anar a sopar a algun lloc. I en un semàfor vermell s'adona que el comptakm està en 99.999. Feia unes setmanes ja havíem comentat que li quedaven només 1.000 km o així per al canvi. Total, que casualment ens pilla junts i previnguts. I res, com dos tontos, ens fa gràcia (almenys ens fan gràcia les mateixes coses) i aquí està la prova del delicte, feta amb el meu mòbil. Nuestro "viejito", el golf andorrano. La foto mostra el km 100.001 perquè el canvi del 99.999 al 100.000 està gravat en vídeo. No doy para más!

Labels: freak, personal

ruth at 12:25 AM

Sunday, February 25, 2007

Musica en mi ipod

Ja tinc més de 2Gb al meu ipod. Aquestes són els discos que hi porto.
More than 2Gb of music and data already in my ipod. This is what i've got.
Ya he llenado en más de 2Gb mi ipod. Llevo todo esto.

DISCOS:
-(What's the story) morning glory - OASIS
-Achtung Baby - U2
-All that you can'tleave behind - U2
-Best Oz 1988-2006 - MÄGO DE OZ
-Borrowed Heaven - THE CORRS
-Boy - U2
-Boys on the Side - BSO
-Coyote Ugly - BSO
-Definitely Maybe - OASIS
-Dónde están los ladrones - SHAKIRA
-Doolittle - THE PIXIES
-Fijación Oral Vol. 1 - SHAKIRA
-Forever Delayed - MANIC STREET PREACHERS
-Gold Ballads - SCORPIONS
-Greatest Hits - GUNS 'N ROSES
-Greatest Hits - JANIS JOPLIN
-Greatest Hits - ROBBIE WILLIAMS
-Hopes and Fears - KEANE
-I am a bird now - ANTHONY AND THE JOHNSONS
-In time: The Best of REM - REM
-Kick - INXS
-Laundry Service - SHAKIRA
-Marie Antoniette - BSO
-Monkey Business - THE BLACK EYED PEAS
-Nirvana - NIRVANA
-OK Computer - RADIOHEAD
-One wild night live 1985-2001 - BON JOVI
-Pies Descalzos - SHAKIRA
-Reload - TOM JONES (duets)
-So Far So Good - BRYAN ADAMS
-Super extra gravity - THE CARDIGANS
-The 4400 temp 1 - BSO
-The 4400 temp 2 - BSO
-The Best of 1980-1990 - U2
-The Best of Belinda - BELINDA CARLISLE
-The Best of Sade - SADE
-The Rocky Horror Picture Show - BSO
-The Singles - NO DOUBT
-Use your illusion II - GUNS 'N ROSES
-Wake Up and Smell the Coffee - THE CRANBERRIES

PODCASTS:

-Especialistas Secundarios (Ràdio Barcelona)
-La Rosa de los Vientos (Onda Cero)
-Minoria Absoluta (RAC1)

I a més tinc sincronitzat el meu microsoft outlook, amb calendari i contactes

Labels: music, personal

ruth at 1:22 PM

8comments

Sunday, February 18, 2007

Calçotada

Un any més, calçotada de rigor (i de plaer). Aquest cop (sorry alex, treballaves!) amb els companys de la feina, amb 10 personetes més a les quals fa 4 mesos no coneixia (només al jose) i amb les que em trobo molt a gust.
Per si busqueu un lloc ben xulo per fer calçotada, aquí teniu una recomanació.
CA N'AYXELÀ
Carretera de Vilafranca a Sant Jaume dels Domenys, Km 2'5
Tel: 938 981 117
Menú Calçotada: calçots fins a reventar, carn de xai, botifarres i mongetes, crema catalana, pà, aigua i vi: 31'5€

Labels: food, personal

ruth at 1:00 PM

Tuesday, February 06, 2007

Bobby Cruzado con Brat Pack en los 80

Ui qué lío!
Vengo de ver Bobby, pensaba que tendría más politiqueo y ha sido una especie de Vidas Cruzadas con las primarias en california para las elecciones de los eeuu -ganadas por robert kennedy- como leit motiv de la historia. Bastante buena.

Me ha impresionado el reparto de la peli, con Emilio Estévez de director y guionista y con los siguientes actores: Martin Sheen (su papi, él cogió el apellido de la madre), Anthony Hopkins, Harry Belafonte, Lauwrence Fishburne, Demi Moore, Ashton Kuchner (su jovencísimo marido en la vida real), Sharon Stone, Helen Hunt, Elijah Frodo Wood...

Àlex ha descrito lapeli como "El elogio de la arruga". Para mí, -y en ese sentido- la mejor escena ha sido la de Demi Moore, borracha, mientras una Sharon Stone cincuentona le cepilla el pelo. Muy simbólica, muy "qué sexis fuimos y cómo nos quería todo el mundo y cómo ya casi se acaba", pero muy dignas y muy guapísimas aún, eso sí.

Y hablando de Estévez y compañía, nos preguntamos cuántos años deben tener ya. Y digo "unos 44" y bingo! 44. Y entonces me doy cuenta que ése grupo de actores de los 80 llamados el "brat pack" o hatajo de mocosos, llenaban mis carpetas cuando era una cría y llenaban páginas y páginas de las superpop que me compraba cada semana. Superpop, una revista de la que a los 13 años me vi demasiado mayor para seguir comprándola. Uff.

Aquí hay un interesante artículo sobre los "Brat Pack". Básicamente los que hicieron la peli "the outsiders" ("rebeldes", creo). Mis preferidos, Andrew McCarthy (brutal en "things I never told you" de isabel coixet) y Matthew Broderick (casado con sarah jessica parker, carrie en "sex & the city") y la divertidísima "ferris bueller's day off". Pero en la lista falta, creo, James Spader. Al menos sale en otra de las pelis de culto del brat pack, una serie B preciosa que me encantó Golpe al Sueño Americano ("Less than Zero"). Ah, y falta Michael J. Fox (El Secreto de mi Éxito es brutal). Los 80, qué chulos, qué inocentes!

Por cierto, me pregunto si River Phoenix se consideraría brat pack. Pelín joven, quizá. Lo recordaremos siempre tan joven y tan guapo. Otras generaciones anteriores a la mía lloraron a Jimmy Hendrix i Janis Joplin. La mía lloró a River Phoenix (my own private idaho) y a Kurt Cobain.

Labels: freak, movies, personal

ruth at 11:55 PM

Friday, February 02, 2007

Vaja 3

Doncs ens reunim per fi la G., l'A. i jo després d'un parell d'anys. La G acaba de tornar de 6 anys als estats units, l'A. està començant una nova etapa a la seva vida i jo fa molt poquet que he tornat a bcn després de 6 anys a andorra. Totes 3 tenim moltíiiiissimes coses a explicar-nos i sabem que no ens donarà temps al sopar per parlar de tot. Juntes mengem, riem, plorem, ens agafem de la mà, ens abracem i quedem per la setmana que ve per anar a vilanova a veure el pis en construcció que s'acaba de comprar l'A. Però ara encara viu a casa, com la G, com jo. I ens riem adonant-nos que som joves, modernes, simpàtiques, bones professionals, vam marxar de casa dels pares molt jovenetes i , en canvi, ara... hem tornat totes a casa! I res, a fer competicions de quina està més sobreprotegida, a qui li fan més tuppers.. jaja.

Labels: friends, personal

ruth at 11:59 PM

Friday, January 19, 2007

Aquagym

Aquagym, dimarts i dijous a les 8.30 del matí. I sóc capaç de llevar-me, qui ho dirive?

Quin gran invent.

A més, com la mitjana d'edat de les meves companyes està en 68 ò 69 anys (ò 73, qui sap?), no tinc la pressió d'haver d'estar més en forma, portar el banyador més maco, les ulleres més cool... jaja, però tenen marxa les ties, eh!!

Ja pagaria per estar com elles a la seva edat!

Labels: personal, sports

ruth at 12:22 AM

Wednesday, January 10, 2007

iPod nano verde

Mi nuevo juguetito de reyes. El iPod nano verde de 4Gb. Al menos para escuchar música mientras tengo que ir al trabajo porque me están poniendo un cristalito nuevo al coche. (ver post anterior para llorar). El verde es para hacer juego con este blog!

My new "toy", the 3 kings brought this wonderful greed iPod nano with 4Gb memory to listen to music, watch pictures...
Good now that I have to take the underground to work while I'm having my car window done (see previous post and start crying). Green colour is to... hmmm... match this blog!

Labels: music, personal, tech

ruth at 9:59 PM

Tuesday, January 09, 2007

Berrintxe a les 8

És o no per endur-se un berrintxe??!!

Menys mal que el meu seguro té conveni a bcn amb la cadena carglass i no he de pagar ni un euro, tot ho facturen directament a andorra.

Moraleja: no aparcar mai més al Passeig de la Pollancreda.

aiiii

Labels: personal

ruth at 12:41 PM

Monday, January 01, 2007

2007

D'acord, ja és 2007, moment per fer balanç de l'any que ha passat, força intens, per altra banda. 5 visites a hospitals (2 per neixements, guai!), 1 mudança, 1 canvi de feina, 1000 persones que enyoro, unes quantes noves que ja m'aprecio molt, 1 viatge a nova york, 1 altre a londres, 1 any bloguejant...

L'any passat en aquest mateix blog vaig penjar aquests propòsits de cap d'any!

1-millorar el francès.
2-perdre la por als Fiat Panda de la tele.
3-no concedir-li més temps del necessari a coses que no tenen importància.
4-fer cas dels que em donen bons consells.
5-tornar a la piscina.

Anem a veure quina nota he tret:

1-vulguis que no, vivint 6 anys a andorra... algo de francès pilles.

2-pandas? uff, qué palo! directament vaig passar als puntos i als nous micras (poques vegades, must confess), cosa que em va anar bé perquè l'altre dia vaig haver de conduir un micra de la xarxa.

3-suspens total

4-aprovat total, el que passa és que la teoria és molt fàcil, posar-ho en pràctica...

5-a bcn ja vaig a la piscina! Poliesportiu Marina Besòs, de Sant Adrià. No és com el Serradells, però no està mal.

Sens dubte els meus propòsits per a aquest 2007 que acaba de començar passen per anar a recuperació del punt 3. És a dir, mirar-me les coses -i les persones- mooooolt més fredament i no estar pensant en el que pot passar abans que passi.

L'any que ve trec matrícula, fijo!

Labels: personal

ruth at 10:45 PM

Thursday, December 21, 2006

Gràcies a tots

He celebrat el meu cumple d'una manera molt bonica. La nit abans sopant amb la sara al hard rock cafè de barcelona, hi havia concert de chenoa i no ho sabíem, jaja. Una part dels diners anaven a la fundació vicente ferrer (amb qui tenim un nen apadrinat). guai! I la sara em va fer un munt de regals, molta ilu.

L'endemà, el 21, a Andorra amb l'àlex. Vaig rebre un munt de trucades i sms per felicitar-me. De l'àlex, la marta, el santi, el rubèn, la tieta pilar, papis, la sara, l'ariadna, l'esther, el parej, l'ury, la mimi, el fortes, la moni, el trabi, la meri, l'eulàlia, la pif, la marisa, el moldes, el javi, l'alaman, el palmiqui, el roger, la macarena, l'esther, la loli, el toni, la yolanda, la nat, l'Ingrid, el Carlos i les nenes... més guai...

També vaig donar-me un tombet per la tele, durant una estona era com si no hagués marxat mai. Finalment sopar deliciós a un dels meus restaurants preferits, el molí dels fanals. Menú per flipar: verdures a la llosa, salmó amb gambes i tarta tatin de postres. ufff.

Labels: friends, personal

ruth at 11:12 PM

Tuesday, December 19, 2006

Postals de Nadal

Enviar postals de Nadal és una pràctica que ha quedat força en desús. Tot i això, hi ha persones, sobretot grans, que segueixen amb aquest costum. Avui ma mare me n'ha donat una perquè la llegís en veu alta i m'he hagut d'aturar a la meitat, perquè no podia continuar.

La postal és de N., una modista que cus de tant en tant a la botiga on treballa la meva mare. En la felicitació li agraeix a ma mare els seus somriures, la seva força, els seus ànims perquè N. tiri endavant tot i les moltes dificultars per què passa.

N. és d'Hondures i viu amb el seu marit a Badalona. Els lloguen una habitació per 300 € i han hagut de marxar d'una altra, on els cobraven 450€. Ella va fent cosetes i va cobrant, ell és guàrdia de seguretat d'una obra i cobra quan el seu cap se'n recorda. A la postal diu que li sap greu no tenir un regal per donar-li a ma mare, però en canvi s'ha gastat els euros que no té en comprar-li una postaleta d'aquestes que tenen llums i música, perquè li feia il·lusió.

Quan he pogut acabar de llegir la felicitació he abraçat a la meva mare, li he agraït que sigui tan bona amb tothom i li he dit que encara tenim sort i tot. I m'ha donat la raó.

Labels: personal

ruth at 3:14 PM

Monday, December 18, 2006

Batería

Doncs res, aquí, aprenent de mecànica: bateria, els seus cables, la mare que els ha fets a tots. Sort d'Electricitat Celso a l'avinguda tarragona, m'han rescatat el cotxe a terravella!

Labels: personal

ruth at 11:36 PM

Thursday, December 14, 2006

Maletes

En 6 anys a Andorra calculo que he fet la maleta unes 350 - 400 vegades (es lo que tiene). Òbviament, la feia de memòria i la tenia enllestida en 3 minuts. Avui l'he haguda de fer després de 2 mesos... i m'ha costat!

Labels: personal

ruth at 8:57 PM

Thursday, November 09, 2006

Relax

El Xavi m'ha passat uns truquillos de relaxació (i que no surtin les contractuers als muscles cervicals). Són aquests:

RELAJACIÓN FÍSICA
• Distender el cuello : Sentado en ángulo recto, suelta los músculos de cara, cuello y espalda. Deja caer la cara sobre el pecho e inicia un ejercicio de rotación hacia ambos lados (20 segundos).
• Distender el tórax : Con los dedos entrelazados detrás de la nuca, fuerza los codos hacia atrás lentamente y relájate (cinco veces).
• Distender piernas y abdomen : Sentado cómodamente, estira las piernas a quince centímetros del suelo. Manténte así por espacio de unos segundos y después relájate lentamente (cinco veces).
• Distender los brazos : Estira los brazos a la altura de los hombros paralelos hacia el frente. Mantén la tensión unos segundos y relájate (cinco veces).

RELAJACIÓN MENTAL
• Combatir el cansancio general: Sentado, cierra los ojos y distiende todos los músculos. Imagínate todo el contorno del cuerpo. Concéntrate en ti mismo, repitiendo en silencio "voy a aislarme" (tres minutos).
Sentado, cierra los ojos y distiende todos los músculos. Respira profunda y lentamente, concentrándote en tu respiración (cinco minutos).
• Amortiguar el cansancio: Dirige tu atención hacia los pensamientos sin dejarte llevar por ninguno hasta no pensar en nada (de cinco a diez minutos).
• Cansancio de vista y mente: Cierra los ojos y después coloca encima las palmas de las manos ahuecadas. Recuerda una imagen agradable en desplazamiento (cinco minutos). Antes de abrir los ojos visualiza una gran pantalla blanca.
• Evitar ideas obsesivas: Sentado, cierra los ojos e intenta "ver" el numero 49. "Bórralo" e intenta "ver" el 48. Así sucesivamente hasta el 0

Home, jo el que no veig molt clar és repetir-me a mi mateixa "Voy a aislarme" durant tres minuts, però... ho provarem. Gràcies Xavi.

Labels: personal

ruth at 9:17 PM

Saturday, November 04, 2006

Monotemàtica

Els de la Xarxa acabaran farts de mi. Sóc monotemàtica amb Andorra. Però és curiós perquè m'he adonat que qualsevol tema té relació amb el Principat. Me estoy moderando, I promise.

Labels: andorra, personal, work

ruth at 12:05 AM

Wednesday, October 25, 2006

Telemami

Després de 6 anys estic tornant a viure -temporalment- amb els pares i només em comunico amb la meva mare per mòbil.

Labels: personal

ruth at 12:01 AM

Monday, October 09, 2006

Actualizaciones

Sorry per no actualitzar el blog tan sovint. El canvi de vida em fa anar de bòlit.

For those asking why I don't update this blog as often as I used to, I'm sorry, but I changed job, apartment... Promise to retake it soon!

Labels: blog, personal

ruth at 3:17 PM

Sunday, October 08, 2006

Nervis

Nervis per demà

Labels: journalism, personal, tv, work

ruth at 11:53 PM

Saturday, October 07, 2006

Guia del Pluriempleo

GUIA PER SIMULTANIEJAR 2 FEINES

1. Plega de la feina 2 (bcn) a les 00.30 de la matinada.
2. Pilla el cotxe previ fer fora del capó una prostituta assegudeta al damunt.
3. Atura't a Guissona a bufar al control d'alcoholèmia dels Mossos perquè et doni 0,0 perquè, és clar (!!) vens de treballar.
4. 200 metres després de dir-li "bona nit, adéu" al Mosso d'Esquadra t'adones que la finestra que has baixat, no tornarà a pujar mai més i que s'ha quedat descol·locada totalment.
5. Posa la calefacció a tope perquè et doni de ple a la cara perquè estàs a 8 graus i la finestra és oberta.
6. Quan passis Ponts, en direcció Oliana, redueix velocitat perquè et sortirà un porc senglar de la nada creuant la carretera de mig a mig i hauries d'intentar no xocar amb ell.
7. Arriba a Andorra a les 3.15 de la matinada i posa't a dormir perquè l'endemà a les 10 has d'estar currant a la Feina 1.

8. Posa't a fer l'escaleta de l'informatiu a les 10.30 esperant que el teu penúltim finde a la Feina 1 sigui tranquil·la i que aparegui un cadàver sense indentificar a la Vall del Madriu.

uff.

Divendres que ve a veure si la guia és més senzilla.

Labels: freak, journalism, personal, work

ruth at 10:55 AM

Saturday, September 30, 2006

Bye Bye

L'altre dia el Jordi Mas va fer una reflexió interessant. Ni més ni menys que un 0'1 per cent de la població d'Andorra va anar al nostre sopar de comiat!! O el que és el mateix: una de cada 1000 persones que viuen a Andorra va anar al sopar. O lo que es lo mismo: 65 meravelloses persones van anar a dir-nos adéu. Que guapos! Gràcies a tots.

Labels: andorra, friends, personal

ruth at 9:47 PM

Tuesday, September 19, 2006

Murali

Per celebrar que portem 2 anys junts, i com que nyc ja va ser suficient, enlloc de fer-nos un regal, l'Àlex i jo hem apadrinat un nen indi, es diu Murali i té 7 anyets i mig. Per només 18 euros al mes, la seva comunitat té millors escoles, infraestructures... El Murali, els seus 2 germans i els seus amiguets poden vestir-se i tenir llibretes per anar a classe. Un parell ò 3 de cops a l'any ens escriurà una carteta amb un dibuix i ens explicarà com li va tot.

A nosaltres no ens costa quasi res, i per ells és molt important. Nosaltres ho hem fet amb la Fundación Vicente Ferrer. Apadrineu!

18€ és bastant menys del que gastem en un sopar!

Labels: personal, solidarity

ruth at 8:27 PM

Monday, September 18, 2006

Uff

No m'atreveixo ni a escriure-ho.

Labels: andorra, bcn, personal, work

ruth at 11:57 PM

18comments

Sunday, September 17, 2006

695 km

695 km conduïts aquest cap de setmana.
-Divendres 18.30h: Andorra la Vella - St Adrià via Cadí (m'agrada que m'atraquin)
-Dissabte 15.30h: St Adrià - Calella de Palafrugell.
-Dissabte 22.00h: Calella de Palafrugell - St Adrià.
-Diumenge 08.30h: St Adrià - Aeroport El Prat
-Diumenge 09.30h: Aeroport El Prat - Sants
-Diumenge 10.00h: Sants - St Adrià.
-Diumenge 18.30h: St Adrià - Andorra la Vella via Cadí (a mano armada).
Uff.

Labels: personal

ruth at 9:43 PM

Tuesday, September 12, 2006

Miedo

11 de septiembre.- La azafata del vuelo de Iberia que me lleva hasta Bolivia, tras alguna escala, cambio de compañía y varios retrasos, es encantadora: "Señor, como siga durmiendo con la cabeza hacia el pasillo se la voy a tener que cortar con el carrito". Puede que me hubiese hecho un favor. Sin cabeza no hubiese podido ver ni la televisión USA, sembrando el terror ante el aniversario del 11S, ni el canal internacional de TVE. Más en este blog.

Me recuerda al aeropuerto de Newark, esperando para embarcar para volver a bcn, tenían puesta la cnn emitiendo una vez detrás de otra un nuevo vídeo de bin laden amenazando con ataques. Que bien! Es como cuando en "Aterriza como puedas" les ponían películas de accidentes de avión. Por dios!

Labels: personal, places, travel

ruth at 10:48 AM

Tuesday, August 29, 2006

Ernesto

Doncs estava fullejant El Periòdico avui mirant les fotos de Nova Orleans per veure com estava durant el Katrina i com està ara la ciutat després d'un any i he pensat: "pobre gent, menys mal que s'ha desviat l'Ernesto", i llavors m'he enrecordat "osti no, que va cap a Florida i allà hi ha la Gemma!!".

La Gemma és una molt bona amiga. Ens coneixem de quan érem petites i anàvem a irlanda a aprendre anglès. Fa uns 5 anys se'n va anar cap als EUA a treballar en el que li agrada, els hotels. Després de 4 anys a San Diego, ara fa uns mesos que està a Fort Lauderdale, Fl. Diu que allà estan més o menys preparats per l'Ernesto però que amb aquestes coses mai saps.

Per començar, avui jefes i treballadors es queden tots a dormir a l'hotel perquè així s'asseguren que demà podran treballar (!!). Bé, almenys dormen en un sheraton... Demà et torno a escriure, Gemma. Petonet. Cuida't i no surtis de l'hotel!

ACTUALITZACIÓ 30 setembre: la gemma diu que al final no ha estat per tant, que el vent era molt fort però no hi ha hagut gaire destrosses. Al final una mica més que una forta tempesta!! Me n'alegro.

Labels: friends, personal, places

ruth at 7:58 AM

Monday, August 28, 2006

Meme sobre el fin del mundo

My tiene un blog desde mayo y no me lo había dicho. Una vez pasada mi sorpresa y estupor he decidido responder al meme que me ha pasado.

_____________________________________________

Si fuera el fin del mundo…
1. ¿Qué canción te gustaría escuchar?

Mi preferida es "One" de U2, pero supongo que en aquellos momentos me saldría alguna chorrada del Koala o el Canto del Loco. Los nervios...

2. ¿Qué libro te gustaría ojear?

"Inteligencia Emocional". Definitely. O si no, algún libro de autoayuda. Para superar el (último) momento.

3. ¿Con quién te gustaría hablar?

Con mis papis, con Alex, con mi marta...

4. ¿Qué te gustaría comer?

tortilla de patata con pan con tomate y cocacola light. ¿No?

5. ¿Qué harías, qué te queda pendiente por hacer?

llamar a las personas con las que no puedo estar físicamente.

Una vez pasado el marrón, paso el meme a Sara, Felip, Franc, Albert y Eider.

Si tenéis 1 minuto...

Labels: personal

ruth at 5:17 PM