GLOBAL - blog de ruth gumbau

Tuesday, August 12, 2008

Muse

Can't stop listening to Muse's Absolution.
Specially this song: Sing for absolution.

Labels: ,

ruth at 1:03 AM

1comments

Friday, May 30, 2008

Amy Yes Yes Yes

Amy, hija, qué asco de pava, otra drogata malcriada al más puro estilo kate moss & pete doherty. Pero cómo me gustas!


Wanna make me go to rehab? I (should) say (yes yes yeeeees).
Si es por tu bien, mujer

Labels:

ruth at 10:48 PM

0comments

Monday, November 26, 2007

Diàlegs Impossibles 9

11- SITUACIÓ. Al programa "El món a Rac1", aquest matí. Basté entrevista David Bustamante, qui -per un cop- no plora i em sorprèn ja, de bon començament amb un Bon Dia i Moltes Gràcies. L'any i mig que va viure a Barcelona fa que pugui "xapurrejar" el català i que l'entengui.

-Jordi Basté: Bustamante ha vingut a presentar-nos el seu nou treball "al filo de la irrealidad".
-David Bustamante: Sí! a que no sabrías cómo decirlo en catalán?
-JB: doncs ara així, m'agafes que...
-DB: es que ayer en la rueda de prensa tampoco lo sabía nadie.
-JB: ja, deixa'm pensar...
-DB: ahora te voy a matar. Ya verás... "Al caient de la irrealitat"
-JB: "
Al caient de la irrealitat" ?!??!?!?! I com ho saps tu això??



Labels: , , , ,

ruth at 3:04 PM

29comments

Friday, September 28, 2007

Police brutals



No vam saber que podíem anar al concert fins un parell de dies abans. La feina! Sempre la feina... El cert és que ens haguéssim perdut un concert boníssim. I sobretot per mi (i no diguem l'àlex) que no m'agrada quasi res de la música actual. The Police va decidir, en el seu retorn, només fer una aturada a Espanya, la de Barcelona. I crec que el públic els ho va agrair amb un milió d'aplaudiments, corejant totes les cançons, etc.

El concert va començar amb "message in a bottle", un dels temes mítics de la banda. Per mi va ser un tema d'obertura encertat, perquè era prou famós com per posar la gent a cantar i dempeus. L'escenografia, encertada. L'escenari era molt senzill, com ja havien dit (res comparat a u2, per exemple) però el sistema de pantalles va ser molt espectacular i em va agradar moltíssim.

Al principi temes com el "message", "walking on the moon"... per mi va haver una mica de davallada en 3/4 cançons no tan conegudes i que van fer seure el públic una estona.

Però llavors, a partir del "can't stand losing you" es va revifar una passada. "roxanne",
"du du du dadada", "so lonely", i fi de festa (abans del bis) amb l'"every breath you take", per mi una cançó preciosa per molt "sobada" que estigui. Em va encantar l'espectacularitat de l'escenari a roxanne, amb els llums vermells (tal com diu la cançó).

Per mi els músics van estar excel·lents i sonaven molt i molt bé. andy summers a la guitarra, stewart copeland a la bateria i el gran sting, amb una veu excel·lent, sobretot per ser en directe. Aquest home ha fet un pacte amb el diable. Quins 57 anys! Està "estupendu". A més va saber interactuar molt bé amb el públic.

Per cert, el "sending out an SOS" avui dia seria "sending out an SMS", no us semble?

Labels:

ruth at 1:16 PM

3comments

Friday, July 06, 2007

The Day in Music


Brutal!
proveu això.

Poses el dia que vas néixer (o el que vulguis) i et diu la cançó que ocupava el top 1 a les llistes d’uk, usa i aus.

Awesome: You introduce here the day you were born and it tells you the songs that were top 1 in uk, usa & aus charts.

Mine:

UK: Mary’s boy Child - BONEY M

US: Le Freak – CHIC (ni idea)

AUST: Kiss you all over – EXILE (ni idea)

Which are yours?

Taken from xavelo

Labels:

ruth at 1:16 PM

4comments

Friday, March 16, 2007

Super Extra Gravity



Porto uns dies absolutament obsessionada amb aquest disc. Feia temps que no em passava: descobrir un disc que necessites sentir-lo un cop rere un altre. És el Super Extra Gravity, de The Cardigans. Totes les cançons són boníssimes, com aquesta "losing a friend". Tinc ganes de descobrir més coses d'aquests suecs. Ara sé què significa una veu avellutada.

Estoy absolutamente pilladísima con este disco. Hacía tiempo que no me pasaba: descubrir un disco que necesitas escucharlo una vez tras otra. Es el
Super Extra Gravity, de The Cardigans. Todas las canciones son buenísimas, como esta "losing a friend". Tengo ganas de descubrir más cosas de estos suecos. Esto sí es una voz atercopelada!

Watch them live here!!

Labels:

ruth at 1:15 AM

0comments

Sunday, February 25, 2007

Musica en mi ipod

Ja tinc més de 2Gb al meu ipod. Aquestes són els discos que hi porto.
More than 2Gb of music and data already in my
ipod. This is what i've got.
Ya he llenado en más de 2Gb mi
ipod. Llevo todo esto.

DISCOS:
-(What's the story) morning glory - OASIS
-Achtung Baby - U2
-All that you can'tleave behind - U2
-Best Oz 1988-2006 - MÄGO DE OZ
-Borrowed Heaven - THE CORRS
-Boy - U2
-Boys on the Side - BSO
-Coyote Ugly - BSO
-Definitely Maybe - OASIS
-Dónde están los ladrones - SHAKIRA
-Doolittle - THE PIXIES
-Fijación Oral Vol. 1 - SHAKIRA
-Forever Delayed - MANIC STREET PREACHERS
-Gold Ballads - SCORPIONS
-Greatest Hits - GUNS 'N ROSES
-Greatest Hits - JANIS JOPLIN
-Greatest Hits - ROBBIE WILLIAMS
-Hopes and Fears - KEANE
-I am a bird now - ANTHONY AND THE JOHNSONS
-In time: The Best of REM - REM
-Kick - INXS
-Laundry Service - SHAKIRA
-Marie Antoniette - BSO
-Monkey Business - THE BLACK EYED PEAS
-Nirvana - NIRVANA
-OK Computer - RADIOHEAD
-One wild night live 1985-2001 - BON JOVI
-Pies Descalzos - SHAKIRA
-Reload - TOM JONES (duets)
-So Far So Good - BRYAN ADAMS
-Super extra gravity - THE CARDIGANS
-The 4400 temp 1 - BSO
-The 4400 temp 2 - BSO
-The Best of 1980-1990 - U2
-The Best of Belinda - BELINDA CARLISLE
-The Best of Sade - SADE
-The Rocky Horror Picture Show - BSO
-The Singles - NO DOUBT
-Use your illusion II - GUNS 'N ROSES
-Wake Up and Smell the Coffee - THE CRANBERRIES

PODCASTS:

-Especialistas Secundarios (Ràdio Barcelona)
-La Rosa de los Vientos (Onda Cero)
-Minoria Absoluta (RAC1)

I a més tinc sincronitzat el meu microsoft outlook, amb calendari i contactes

Labels: ,

ruth at 1:22 PM

8comments

Wednesday, January 10, 2007

iPod nano verde



Mi nuevo juguetito de reyes. El iPod nano verde de 4Gb. Al menos para escuchar música mientras tengo que ir al trabajo porque me están poniendo un cristalito nuevo al coche. (ver post anterior para llorar). El verde es para hacer juego con este blog!


My new "toy", the 3 kings brought this wonderful greed iPod nano with 4Gb memory to listen to music, watch pictures...
Good now that I
have to take the underground to work while I'm having my car window done (see previous post and start crying). Green colour is to... hmmm... match this blog!
Posted by Picasa

Labels: , ,

ruth at 9:59 PM

2comments

Thursday, December 07, 2006

El Kilo de Orishas

A mi estilo te canto mi negro
A mi estilo voy
Mentira no, tíralo, pásalo písalo, asereo
Se te olvido, que el kilo no tiene
Vuelto no, asereo

Entro mi flow, entro mi clan
Mi voz como Jackie Chan
Que es lo que dan, mil cuentos mil
Promesas que enganchan
Yo sí, yo fui lo que te digo pipo
El dinerito es el gobierno
Quien lo raba chico
Habla tu habla como si yo te fuera ajeno
Habla tu, habla política cochina vemos
Pero porque tu esperas
Si el que espera, desesperas veras
Así que juega por la acera verdadera

[Estribillo]

Es invento es la bala trazante
Que utilizan todos los cuenteros
Los que dicen verdad no son tantos
Dime cuantos y donde los veo
Dime cuanto les costo llegar
Y si son buenos
No es por nada pero no dan ya nervios ni miedo
La mentira puede correr años tiene
Genios eso no lo niego
Recordando los tiempos de ataño
Solo puedo quitarme el sombrero
Lo que tengo es musicalidad viene de lejos
No es robado, ni copiado es más
Es heredado, es otra edad

[Estribillo]

Te lo advertí más de una vez
Que yo no entro en el juego
De pendencieros mentirosos
Y embusteros viejos
Para el que se atreve
Esta poniendo en juego su pellejo
Tremendo bla, bla, bla, tremendo guaguanco,
Rumberito recoge al Viejo que su tiempo
Ya ha pasado
Y ahora camina de lado embustero

A mi estilo te canto mi negro

La mentira no pasa, si no esperas
Desesperas y que
Ya te paso una vez, son dos
"El Kilo" (El kilo)
ORISHAS

Si no lo ves

Labels:

ruth at 5:55 PM

2comments

Tuesday, December 05, 2006

Ivy 4400

Can't stop playng this song again and again

Don't be long.
I'll worry about you while you're gone.
Bye bye baby.
Don't be long.
I'll worry about you while you're gone.
I'll think of you in my dreams.
You'll never know just what you mean to me.....
....to me.

Hmmm, ba, ba-da...
Hmmm, ba, ba, ba-da......

Bye bye baby.
Don't be long.
I'll worry about you while you're gone.
Bye bye baby.
Don't be long.

I'll worry about you while you're gone.
I'll think of you night and day.
I'll never know just what you meant to say....
....to say.

Hmmm, ba, ba-da...
Hmmm, ba, ba, ba-da......
Hmmm, ba, ba-da...
Hmmm, ba, ba, ba-da......
"Worry about you" (The 4,400)
IVY

Labels:

ruth at 6:06 PM

0comments

Thursday, November 30, 2006

Discos Deleznables

El siguiente post es copiado de este blog. Es un ránking buenísimo de discos deleznables, muchos de ellos no los recordaréis si habéis nacido entrados los 80. Se admiten propuestas de otros discos malísimos, para aumentar la lista. Allá va:

«Algunos ejemplos de álbumes que nunca debieron llegar a buen puerto (es decir, a nuestros oídos). Los ordeno cronológicamente, para no tener que decantarme por el peor...


Estefanía Grimaldi (princesa de Mónaco): 'Huracán' (febrero de 1986), 'Besoin' (septiembre de 1986) y 'Stephanie' (1991)Sólo si eres Stephen King o princesa de Mónaco vas y cascas dos trabajos el mismo año... ¡Y otro un lustro después! Incontinencia creativa aparte, lo de esta chica es reincidencia pura y dura (el disco de 1991 no puede entenderse de otra manera). A pesar de aquel look a lo Grace Jones que se gastaba, ganó algún que otro disco de oro y de platino y llegó a actuar en el programa de televisión de Pedro Ruiz "Esta noche, Pedro", que debió de consagrarla hasta el punto de publicar una versión en inglés de 'Besoin' titulada 'Live Your Life'. Ya en el álbum que cierra esta trilogía y que lleva su nombre, la hija pequeña de Grace Kelly se atrevió a escribir la mayoría de las canciones. Después vendrían los guardaespaldas y los circos donde le crecieron los enanos, pero esto ya es otra historia.


Zapato Veloz: 'Zapato Veloz' (1993)Al impagable 'Tractor Amarillo', que cuenta con versión mix y todo, hay que sumarle perlas como 'Ponti "Country" La Pared' o 'Lady Di'. Cacareadísima canción del verano, 'Tractor Amarillo' dice cosas como "sabes bien que soy hombre de campo y que sólo tengo un descapotable. Cuando llegue el próximo domingo, voy traerlo para impresionarte". Pues casi que no llegue el domingo...


Jesús Vázquez: 'A Dos Milímetros Escasos De Tu Boca' (1993) Como presentador de televisión y como ejemplar del sexo masculino, roza la perfección, pero como cantante... Encima, por aquella época aún no había salido del armario y se le vendía como ídolo para quinceañeras, cantándole al amor heterosexual y yendo de machote con camisa texana desabrochada y arremangada para marcar bíceps. Tremendo.


Jesulín: 'Jesulín' (1995)¿Quién no recuerda (por desgracia) el 'Toda' que, además de mala canción, dan ganas de sacarle al de Ubrique el calcetín de la boca y atárselo alrededor del cuello? Típico ejemplo de aplicación del refrán "zapatero, a tus zapatos"... Y eso que Jesulín va camino de pasar a la historia no como torero, sino como ex de Belén Esteban, marido de la Campa, padre de "Andreíta-cómete-el-pollo-¡coño!", etc. En dos palabras, im-presionante.


Raulito: 'Raulito' (2002)Un niño obeso de corta edad, posiblemente explotado por sus padres, se atreve con versiones como 'La Raja De Tu Falda' de Estopa, 'Amante Bandido' de Miguel Bosé o 'Aserejé' de Las Ketchup. En 2001 había debutado con 'De Pata Negra' una niña sevillana llamada Melody (que tres años después se reencarnaría en la prescindible María Isabel) que, invocando el espíritu de Marisol y Joselito, recuperó la tradición histórica de "niños artistas". En esta línea de monstruos en formato mini, Raulito era un Paquirrín del cante, aunque más efímero y menos chusco que Kiko.»

Labels:

ruth at 12:14 AM

0comments

Friday, July 14, 2006

The exploited teens


Dins dels Dijous de Rock, els Exploited Teens van oferir ahir un concert. Llàstima, ahir no vaig poder anar-hi. Moldes, cuándo os cambiáis el nombre?? La foto és brutal.

Labels: ,

ruth at 12:24 PM

4comments

Friday, July 07, 2006

Persefone



Persefone són un grup de metal progressiu, d'Andorra, però curiosament on venen més discos és al Japó (!!). Ahir els vam anar a veure als dijous de rock d'Andorra la Vella, però malauradament no van poder acabar el concert perquè el bateria es va lesionar. Crec que ara acaben de gravar el nou disc a Suècia. Escriuen un blog per explicar-nos què van fent. Donen bon rotllo. Molen!

Labels:

ruth at 5:39 PM

1comments

Tuesday, April 18, 2006

One



Ok, ok, segur que One no és, ni de bon tros, la millor cançó del món, però és la meva preferida d'U2, o sigui que estic contenta que l'hagin escollida com la millor lletra de la història de la música. Exagerat? sí, és clar, com tots aquests rànkings. [llegiu]

Labels:

ruth at 6:25 PM

1comments

Sunday, March 12, 2006

Les eurovisives



Ahir vam fer un divertit sopar amb les 3 representants d'Andorra a Eurovisió. D'esquerra a dreta són la Marian Van de Waal (repr 2005), la Jennifer Serrano (repr 2006) i la Marta Roure (repr 2004). El sopar estava organitzat per OGAE Andorra, l'organització de fans d'eurovisió, i va tenir lloc a l'hotel de la Marian, a l'Aldosa. Molt diver!
Per cert, heu sentit la cançó de la Jennifer per aquest any? Es diu "Sense tu" i és preciosa.

These are the 3 singers for andorra in the Eurovision song contest: 2004 was Marta (right), 2005 was Marian (left), and 2006 will be Jennifer (middle). They sang for us yersterday while in a dinner with ogae andorra in marian's hotel.
Have you already listened to "sense tu" andorran song? It is lovely!

Labels: ,

ruth at 8:31 PM

8comments

Wednesday, February 15, 2006

7

Que se arruinen los canales de noticias
Con lo mucho que odio la televisión
Que se vuelvan anticuadas las sonrisas
Y se extingan todas las puestas de sol

Que se supriman las doctrinas y deberes
Que se terminen las peliculas de acción
Que se destruyan en el mundo los placeres
Y que se escriba hoy una ultima canción

Pero que me quedes tú y me quede tu abrazo
Y el beso que inventas cada día
Y que me quede aquí después del ocaso
Para siempre tu melancolía
Por que yo (yo) si (si) que dependo de tí
Y si me quedas tú
Me queda la vida

Que desaparescan todos los vecinos
Y se coman las sobras de mi inocencia
Que se vayan uno a uno los amigos
Y acribillen mi pedazo de conciencia

Que se consuman las palabras en los labios
Que contaminen todo el agua del planeta
O que renuncien los filántropos y sabios
Y que se muera hoy hasta el último poeta

Pero que me quedes tú y me quede tu abrazo
Y el beso que inventas cada día
Y que me quede aquí después del ocaso
Para siempre tu melancolía
Por que yo (yo) si (si) que dependo de tí
Y si me quedas tú
Me queda la vida

Shakira. "Que me quedes tú"
Servicio de Lavandería- 2001
Su Fundación Pies Descalzos, que construye escuelas
en Colombia y las regala a su gobierno.

Labels: ,

ruth at 1:52 AM

4comments

Wednesday, February 08, 2006

Gorillaz' Demon Days


Just got it. Real good!

Labels:

ruth at 3:03 PM

1comments

Monday, January 23, 2006

U2 swept there

The other day I was recalling this funny story about my last summer holidays in Ireland. This pic was taken august 13th, 2005 in a pub called "the abbey inn", in Tralee. My bookguide said so «... Bono SWEPT there!...» I didn't know it was literal until the story went on: «... When U2 played here in the late 70's, the manager made them sweep the floors to pay for their drinks because he thought they were so bad» (Let's Go Ireland 2001). What a smart guy, don't you think?


Recordaba esta anécdota que nos pasó en nuestras vacaciones a Irlanda en agosto del 2005. Buscábamos un pub que estuviera bien en Tralee y nos encontramos con esta irónica explicación en nuestra guía del pub THE ABBEY INN. Empezaba así: «Bono barrió aquí...» ("lo hicieron muy bien"-pensé, hasta que seguí) «... cuando U2 tocaron aquí a finales de los 70, el dueño les hizo BARRER el suelo porque pensó que lo habían hecho muy mal...». Vaya vista, eh?, desde luego, al dueño... no lo vi!

Labels: , ,

ruth at 7:43 PM

1comments



  web global