Sunday, August 17, 2008

10 anys de periodisme...

Labels: journalism, personal, work

ruth at 11:42 PM

11comments

11 Comments

at 10:58 AM  montsinya said...

Felicitats guapa! No tant pels 10 anys (que també) com per saber apreciar les coses bones de la vida... malgrat les dolentes. Una abraçada molt forta.

 

at 10:58 PM  Raúl Morón Muñoz said...

Sóc seguidor del teu bloc, i encara que llegeixo gairebé totes les entrades, poques vegades he publicat un comentari. Em sembla que algún ha caigut, però després d'aquest text no podia deixar passar l'ocasió. Sembla mentida, i ara que em paro a pensar, m'he adonat que jo aquest octubre faré 5 anys que ja treballo com a periodista. Mare meva, com vola el temps. I llegint el teu text, he recordat moltes coses també dels meus inicis, encara que jo encara continuo dient que estic començant a fer-ho. I quan parles d'Andorra com una experiència que ha marcat la teva carrera, penso en el meu proper destí. I penso que si a tú et va anar tan bé aquella experiència, jo em conformaria en aconseguir una desena part de la teva professionalitat quan arribi el meu desè aniversari. Apa, moltes felicitats maca!

 

at 2:54 PM  rojopicanton said...

Segur que contínuarem aquí 10 anys més, celebrant tots plegats aniversaris.

Moltes Felicitats campiona!

PD: toca pastís a les postres? ;)

 

at 12:36 PM  Myriam said...

Felicidades Gumbi. Bueno, felicidades a las dos que yo celebro el mismo aniversario... aunque me desvié del camino del periodismo para meterme en ese truculento mundo de internet.

De todas formas, a mi me pareció fatal que me dejaras colgada en la segunda carrera para irte a Andorra, jajaja.

 

at 1:30 PM  Àlex Santos said...

Ruthi,
més que independitzar-te i fer-te dona, la cosa seria fer-te persona, persona adulta, oi?
Quan vas començar en aquest circ, l'espectacle era d'una forma i ara és d'una altra manera. De ben segur que deu anys més tard la cosa serà molt diferent i també pels periodistes. Si continuem per aquesta direcció, al final aquesta sector de la comunicació serà com els jornalers, que arriba un camió a la plaça d'un poble i n’agafa quinze per treballar en el seu camp aquell dia sense perspectiva de continuïtat. Aquí ens abocarà aquest món; que un dia arribarà un paio d'un diari i dirà que necessita quinze persones (no cal que siguin periodistes, perquè si saben escriure amb certa correcció ja n'hi haurà prou) per fer la publicació. De fet, si t'hi fixes, ja funciona una mica així. S'ha perdut estabilitat, la gran lluita del segle XX en les feines. I tots, tots, ho estem permetent. Tot i així, enhorabona per aquest aniversari.

 

at 9:55 PM  sara said...

Ruth,

mare meva com passa el temps! Sembla ahir quan ens vam conèixer a Andorra. Tots havíem vingut des de Barcelona per obrir-nos pas en el món del periodisme, encara que el meu es va desviar cap a la comunicació des dels gabinets de premsa. De vegades, encara recordo, amb nostàlgia, com us convidava a les rodes de premsa que organitzava.

Andorra ha estat la teva escola, l'escola de molts. Però també el companyerisme i la complicitat de tots ens van fer créixer molt com a professionals i com a persones. Crec que això és irrepetible.

Qui sap on estarem d'aquí a 10 anys. New York?

 

at 6:22 PM  XF said...

Enhorabona pels teus 10 anyets! Jo ni els he comptat, quants en porto. I enhorabona per fer que les persones del teu voltant laboral siguin com són amb tu, això és recíproc ;)
Sempre podré dir orgullós que he treballat amb tu, a més de passar-m'ho de conya, màfia.
Un petó.

 

at 11:45 PM  iona76 said...

No sé on va començar el teu bagatge, però jo el vaig descobrir a les notícies curtes del migdia d'Atv.
Moltes felicitats i que per molts anys puguis seguir aprenent! (i cobrant a l'hora, quin xollo!! ;)

 

at 11:28 PM  blogger said...

Felicitats, t'agradaria intercanviar links?

 

at 12:48 AM  ruth said...

@ montse: sí, encara sé veure algunes coses bones de la vida, tot i que aquest 2008 és per enviar-lo a prendre pel ...

@raúl: gràcies per dir que sóc molt professional. he tingut molts bons mestres i per això quan algú ve nou m'agrada aconsellar-lo en la mesura del que sé.

@rojopicantón: quantes merendoles m'estaré perdent aquests dies!

@myriam: siento haberte dejado tirada con la 2a carrera. però era joven y necesitaba el dinero! :D

@àlex: sí, la professió ha canviat molt, i suposo que la professionalitat també. entre tots hauríem intentar pujar el llistó!

@sara: si coneixes alguna feina a nyc, periodista, escombriaire... please let me know. I learn easily!!

@xf: gràcies, mitja màfia!

@iona: no ens coneixem personalment però ens hem llegit molt, jeje.Ja sabràs pel teu home que andorra és una gran escola tot i els mooooolts inconvenients que té.

@blogger: ens llegim!

@A TOTS: moltes gràcies. em sento afortunada per ser en una professió en què cada dia aprens coses noves.
Petonets

 

at 2:52 AM  ury said...

No teoritzaré sobre el periodisme perquè és un terme desvirtuat per l'actualitat. Es pot dir alguna cosa més trista?

Et felicito amb molt de retard per aquest aniversari. Més que res, perquè ets una professional que fa la feina ben feta, amb dedicació i mirant de fer-la agradable i de forma respectuosa per qui et mira. El dia de la festa de la Xarxa vas estar impressionant, així que imagina el que seràs capaç de fer d'aquí a deu anys més!

Espero que puguis fer el teu camí i que sàpigues animar-te en els moments en què aquest curro et fastigueja perquè va en el pack.
Petonès i amunt la Gumb.

 

Post a Comment