GLOBAL - blog de ruth gumbau

Wednesday, February 06, 2008

Diàlegs Impossibles 11

Ahir em van tocar dues coses...

13- SITUACIÓ. A la redacció. Em truquen d'Administració.

-Noia d'administració: mira et truco perquè t'ha tocat ser reserva auxiliar en cas d'evacuació per foc...
-Ruth: Comorr?
-N: doncs això, que hem fet un sorteig i et toca ser reserva auxiliar per evacuar el personal si hi ha un incendi.
-R: ahhhhhh... (can't believe my ears) I això que vol dir?
-N: això vol dir que demà has de fer un curset de mitja hora d'evacuació.
-R: genial. Ho puc posar al cv, això?
-Merino (que passava per allà): jo també sóc reserva però... maricón el último!

14- SITUACIÓ. A la redacció. Em truquen de Vodafone amb el meu histerisme habitual de quan estic a una hora pel directe.

-Senyor de Vodafone: Síiii, hooooola, es usteeeeed Ruth Gumbaaaaaaaau? Le llaaaaamo de Vodafoooone (amb aquesta cadència, sí).
-Ruth: ehm, sí, pero dime, tengo prisa.
-SV: Quieeeeere que llaaaaame más tardeeeee?
- R: No, dime, rápido (pensant que si no, em trucaria a alguna hora encara pitjor)
-SV: Le ha tocado un mes gratis de conexión a vodafone live...
-R: PUES MENOS MAL PORQUE CON EL DICHOSO BOTONCITO QUE HABÉIS PUESTO EN TODOS LOS MÓVILES QUE TE CONECTAS A LA MÍNIMA SIN QUERER... VAYA TELA!
-SV: ehm sí, por eso, se lo contrato?
-R: pero es gratis?
-SV: sí.
-R: pero sólo el primer mes y luego tengo que pagar un montón?
-SV: no. la promoción empieza y finaliza este mes.
-R: bueno vale, pues pónmelo.
-SV: Déme su nombre.
-R: (me l'acabava de dir ell, al començar la trucada). Ruth Gumbau
-SV: Y su DNI?
-R: Bueno, no te lo voy a dar.
-SV: (es comença a impacientar) Por qué no?
-R: Pues porque me sale número restringido y yo no sé si eres de verdad de vodafone. Y no te voy a dar mi dni sin saber si eres de verdad.
-SV: Es que es nuestra política de seguridad. Para contratar la promoción, tiene que darnos su dni.
-R: También es mi política de seguridad no ir dando mi dni por ahí. Te doy los primeros números sólo. 5306. Si coinciden, ya sabrás que soy yo.
-SV: Bueno me basta. Ahora necesito su teléfono.
-R: PERO SI ME HAS LLAMADO TÚ!
-SV: Está bien, señora Ruth (odio "señora ruth"). Pero necesito sus datos para asegurame que es usted y no alguien que le ha cogido el teléfono.
-R: Pero si estoy contratando una promoción que es gratis... qué mas daría si fuera otro, si es una cosa buena para mí??!? No te voy a dar mi número. Ya lo tienes.
-SV: (crec que s'eixugava la suor del front) De acuerdo señora Ruth (y dale!). Ahora recibirá un sms conforme tiene contratado el servicio.

Moraleja: 20 hores més tard no he rebut l'sms. Per un dia no han estat ells els conyassos!

Labels: ,

ruth at 12:59 PM

2comments

2 Comments

at 3:05 AM OpenID oriolvidal said...

Té molt de mèrit que hagis pogut recordar tota la convera amb Vodafone, Sra. Ruth.

Has posat dos magnífic exemples de la idiotesa de la burocràcia.

Però el que resulta insuperable és "l'enquesta de grau de satisfacció del servei d'atenció al client" per una altra enquesta que t'han fet prèviament.

S'ha de ser imbècil, tenir poca feina i no respectar la dels altres. A cagar!

 
at 7:02 PM Anonymous reflexions en català (marc) said...

La teva paciència em meravella. Jo no he arribat mai al punt de conversa en què les noies em puguin oferir un contracte de telèfon o una assegurança. La meva tossuderia provinciana a no canviar de llengua ja és un filtre important; algunes vegades no m’entenen i els dic que si no ens entenem, millor que ho deixem estar; alguna vegada fins i tot he dit que si no em parlava en la meva llengua, era impossible que em vengués res. Mira, és una bona excusa per engegar-la i un avís: hi ha gent que volem viure plenament en català; com els altes, nio més ni menys. Si em vol vendre res, parli’m en la meva llengua i potser em seduirà. Un bon empresari sempre mira de cuidar el client, oi?

 

Post a Comment



  web global