GLOBAL - blog de ruth gumbau

Tuesday, October 02, 2007

Diàlegs Impossibles 6

8- SITUACIÓ: al metro. la setmana passada. arribant a la parada de paral·lel (línia verda) on he de fer transbord per agafar la línia lila. unes parades abans havien pujar al metro uns nois i noies d'uns 17-18 anys. algun d'ells em mirava, però no li vaig donar importància. quan m'aixeco per baixar a paral·lel. al final un dels nens no pot més i em diu

-Noi: no sé què no sé quants (no el sentia, anava amb l'ipod)... "andorra televisió"?
-Ruth: (pensant que parlava amb l'altre noi, en sentir "andorra televisió" em giro, em trec els cascos i veig que s'estava dirigint a mi. Li dic "què dius?"
-N: que si ets la d'andorra televisió.
Jolín
Tenia dues opcions: explicar-li que fa un any que ja no hi sóc, i que treballo a la xtvl, amb lo qual se'm tancarien les portes i hauria d'anar fins a passeig de gràcia i fer l'odiós transbord de la línia verda a la groga. O simplement dir "sí".
-R: (em decideixo per la 2a opció) Sí, sóc jo.
...
(silenci)
Ets andorrà? -afegeixo
-N: Sí, tots som andorrans. (assenyalant la resta d'amics, carregats de caixes i bosses d'ikea)
-R: ah, doncs, molt bé, encantada. Adéu (se'm tancaven les portes).

Reconec que em va fer il·lusió i gràcia alhora.
Que les tímides també tenim els nostres petits moments de vanitat.

Labels: , ,

ruth at 4:14 PM

3comments

3 Comments

at 8:00 PM Anonymous reflexions en català (marc) said...

Em sembla que no m'ha quedat clar. Vanitat o comoditat? Hehe.

Notícia d'avui: "el canal més vist és Antena 3, amb un 49 per cent, seguit de TV3 –37 per cent–. Televisió Espanyola iguala Andorra Televisió en tercera posició, amb un 27 per cent". Què me'n dius?

 
at 8:02 PM Anonymous Anonymous said...

Saps que passa Ruth, es que a Andorra, mes k a qualsevol lloc del mon, ens acostumem amb la gent que esta al nostre costat i de cop, ja no els veiem. Te'n recordes del "Petit Príncep"?, be..et trobem a faltar.
Felip

 
at 12:51 PM Blogger ruth said...

qué bonito, qué bonito!!
La veritat és que el més trist d'Andorra és la gran quantitat de sopars de comiat a què hi vaig anar. L'anar i venir de gent és molt trist. Per contra, els que venim de fora i ens establim a andorra, com que no tenim més amics ni més família que els mateixos companys de feina, doncs estableixen uns lligams molt més forts. Que te'ls estimes mogollón, vamos!!

 

Post a Comment



  web global