Thursday, September 20, 2007

Oriol Vila

I preguntareu qui són aquest parell? Doncs els actors de Le Mani Forti, una obra de teatre dirigida per Marc Martínez. Què per què els poso? Doncs pel nom de l'actor protagonista: Oriol Vila. Segurament notareu similituds amb el nom del meu amic i presentador del 3/24 Oriol Vidal. A que sí? Doncs no sou els únics.

Resulta que el meu amic, que té moltes virtuts, és perico de neixement per qüestió hereditària. Anava jo a finals de juny pensant què li podríem regalar pel seu cumple, quan se'm va acudir... és clar "ànima de carrer", la biografia sobre Raül Tamudo escrita per Tomàs Guasch. Però llavors penso: "igual és poc com a regal".

I de cop se m'acut "tia, ja que ets periodista i tens contactes (pocs), fes-los servir. Total, que li escric un mail al cap de premsa de l'espanyol, en xavi andreu, tot esperant que s'enrecordés de mi de l'època de becària a tv3 (any 99, aishh) i li demano que si li podem portar el llibre perquè el mateix tamudo ens el dediqui per l'ury.

Cal dir que a l'ury (com a tots els pericos) li encanta el xaval de santa coloma, i es veu que un dia es va posar molt content perquè en un video va veure que el tamudo tenia emmarcat un article de l'oriolo del blanc-i-blau. Normal estar content per això!

Bé, l'àlex du el llibre a montjuïc (vigilant que ningú el vegi sortint de l'estadi), esperem que passin les setmanes: esperem que tamudo confirmi que es queda, després que torni d'escòcia de pretemporada, que passi algun dia per les oficines del club...

I per fi, a finals d'agost em truca una noia (molt maca, això sí) de premsa de l'espanyol i em diu que ja puc passar a recollir el llibre. "Demà mateix vinc", li dic. L'endemà anem l'àlex i jo a montjuïc a buscar el llibre, tot contents perquè volem fer feliços el nostre amic!

I quan arribem i la de premsa ens dóna el llibre... ayva! ens trobem la dedicatòria... "Para Oriol Vila, con cariño".

Vila!
...
Vila?
...
Vila!!!!!!!?!?!?!?

Què vol dir Vila?? Para qué coño em posa Vila si té un article emmarcat de l'ury on posa Vidal?? V-I-D-A-L?? Te lo deletreo???

La cara que va posar l'Ury quan ho va veure... crec que encara riu! Tot i que a tossut no el guanya ningú i va dir "Què vol dir "Vila"? Este tío me lo firma bien".

Sé que ho faràs Tamudín, apa, sigues bon minyó!

Labels: friends, sports, weird, words

ruth at 12:50 AM

8comments

8 Comments

at 4:53 PM  Harvester Of Sorrow said...

Juas Juas! Què t'esperaves, d'una ment tan privilegiada? segurament, l'autògraf vel deu haver fet mullant-se el polze en tinta, perquè no sé jo si això d'escriure li escau massa...

En fi, ara l'Uru té dues opcions: o bé regalar-li el llibre a l'Oriol Vila de debò o bé renunciar al cognom familiar i canviar-se'l pel de Vila. Tot sigui per honorar en RaTamudo...

 

at 8:21 PM  Ulaiff said...

Em va agradar aquell post de l'Ury on mencionava a "Oriol Vila, h'home que té un llibre signat per Raúl Tamudo i no ho sap". En efecte, un llibre l'espera...
Per cert, diuen que l'obra és molt bona.

 

at 1:11 PM  ury said...

El llibre és boníssim i només hi falta aquesta anècdota, que sortirà a la tercera edició. Es nota molt que en Tomás Guasch només ha hagut de recollir el dictat majestuós del Topogiggio Asesino.

Ho sento per l'Oriol Vila, però li segresto el llibre i, com apuntava la Ruth, no pararé fins que la dedicatòria estigui correctament escrita: "Para Oriol Vidal, de Baúl Temudo."

El Gran Heroi. La Bèstia.

 

at 5:11 PM  reflexions en català said...

Home, posats a fer, que hi posi "Per a l'Oriol Vidal, un home com cal", que deia el Bru.


Ruth, això de "Resulta que el meu amic, que té moltes virtuts, és perico de neixement per qüestió hereditària" m'ha fet pensar, no sé per què, en una intervenció gloriosa del Nuñito quan el senyor Ornaque va fer una aportació de gran valor al Museu del Bar$a: "Vostès saben que el senyor Ornaque, encara que sigui de l'Espanyol, és una gran perssssona."

Salut

 

at 5:16 PM  ruth said...

Osti Marc, no em demanis per què, però aquesta matinada he tingut un malson amb tu!!
Resulta que pujava a atv de visita i tu estaves presentant els infos (!!!) i de cop et venia molt mal de panxa i em deies que piraves, que no podies més i que plis presentés jo l'info. El problema (a part de no tenir contracte a atv) és que era la 1pm, i m'havia de vestir, maquillar i no tenia ni un putu text.
El més fort és que la Pati i la Mònica estaven en plan donant-me ànims. I jo pensant "per què no presenten elles??"
M'he despertat a les 4 del matí mig plorant de nervis

 

at 7:46 PM  reflexions en català (marc) said...

Ostres, que bo!!! Intento imaginar-me la situació i em descollono.

Jo que no vocalitzo, presentant els infos. Segur que no hi havia el Planell presentant els esports?

Això del contracte és un trauma? Jo somio sovint que no me'n vaig a buscar el títol i em diuen que me'n falta una per aprovar, o coses semblants. És un trauma perquè em va passar una cosa semblant.

I ara per què t'explico això?

En els ànims no hi entro, hehe.

Au, a presentar!


I tots els altres ex-Andorra, avui malsomiareu que heu de pujar a fer les comunals del desembre i quan torneu no us deixaran creuar la frontera.

Salut

 

at 10:13 PM  ury said...

Marc, Ruth:
Ara ve quan l'Oli hauria d'entrar i explicar-vos la teoria de per què somiem aquestes bestieses. És molt interessant, però jo sempre em quedo més pendent de COM ho explica que de QUÈ explica i no aconsegueixo recordar-ho mai.

Ho podria resumir, però com que la cagaré, prego al Sr. Ulaiff Alfanumber que surti a la pissarra i ens en faci l'explicació definitiva. Gràcies.

 

at 10:56 AM  Ulaiff said...

Ja ja! vale, doncs ho intentaré resumir.
A "La interpretación de los sueños", Sigmund Freud manté la teoria (segons ell, la demostra sobradament) que TOTS els somnis son realitzacions de desitjos. Tan els que ens semblen bons com els que ens semblen dolents o malsons.

El somni de l'exàmen i totes les seves variants (has de tornar a fer la carrera, la mili, anar a una antiga feina, etc) és considerat per Freud com un somni típic. El té molta gent, i segons Freud, la persona l'experiemnta quan està a punt d'afrontar una situació una mica difícil (com un exàmen, però de la vida..). El somni és una resposta de la nostra ment a l'angoixa i inseguretat que ens provoca aquesta situació. Freud sosté que el somni es trasllada al moment anterior d'un altre moment compromés de la nostra vida (abans d'un exàmen, abans d'una antiga feina, servei militar, etcétera) que HEM SUPERAT AMB ÈXIT. El sentit del somni és "ara estàs angioxat , tal i com estaves angoixat en aquell moment. Però la teva angoixa, abans, era absurda, perquè vas superar la prova: igual d'absurda és la teva angoixa actual. Així doncs, tranquil·litza't".
De fet, jo, quan tinc un somni d'aquests, en despertar-me experimento una gran sensació d'alleujament... Les teories de Freud han estat molt discutides, però hi ha coses que encaixen. El somni, realment, és molt universal, i sempre somies situacions que en la realitat has superat sobradament. Jo he tingut moltes variants: he de fer un exàmen i no trobo la classe, he de fer tota la carrera, torno a Andorra i he de presentar... I no, no son bestieses: estic clarament convençut que tot el que somiem té un significat, que quasi sempre se'ns escapa.

 

Post a Comment