Friday, June 01, 2007

Actualització

Labels: blog, journalism, words

ruth at 1:02 AM

9comments

9 Comments

at 5:31 AM  Bernat Dedéu said...

Ei Ruth. Gràcies per visitar el meu blog. Ara ja sé on és el teu. Cuida´t i ens veiem.

B.

 

at 8:42 AM  JUSTE B (NYC) said...

Hola Ruth! Tienes que relajarte un poco mas y disfrutar el tiempo libre. Te deseos mejores dias...

 

at 10:58 AM  ury said...

Mmm... vibrant article "Mares treballadores", sí senyora!

Segur que la S. i l'U. estarien molt orgullosos de tu.

 

at 10:54 PM  ruth said...

@ Bernat: gràcies per passar-te. Ens llegim! Al meu xicot i a mi ens encanten les teves cròniques a la ràdio. Hi vam ser l'estiu passat i creu-me que ens hi haguéssim quedat.

@ Juste: the boy who wrote above you is a spanish journalist correspondant in nyc. Weekly, he reports us -through the radio- everything that is worth explaining in your wonderful city.

@ Ury: és que me'ls estimo molt la S. i l'U.

 

at 10:18 AM  chicken little said...

Ruth,
moltes gràcies. Em va emocionar molt el teu article. L'altre dia una persona m'explicava que a un altre país (no Europa), la cosa, almenys abans, era pitjor. En alguns llocs (fàbriques, manufacturers, etc) acomiadaven les dones que es quedaven embarassades i a les que entraven a la feina els feien proves d'embaràs (riu-te'n de les proves d'immigració d'Andorra).

Estem a una societat encara masclista, molt marcada pel capitalisme i les ànsies de fer diners. Tant és així que molta gent s'oblida de temes bàsics: la família, la creació d'una família, la necessitat dels treballadors de tenir vida personal (hores extres sense pagar, etc) i moltes altres coses que ens diuen que estan totalment deshumanitzades i orientades exclussivament a fer negoci.

Està clar i es dóna per suposat que, si entres a treballar a un lloc nou, ja dónes per sentat que t'esperaràs una mica més a tenir-ne, no cal que t'ho demanin explícitament. Però crec que, a banda que les empreses en tinguin la culpa, els Governs encara són més culpables.
Què passa? Que, quan una dona quan arriba a edat de tenir fills, ja no té dret a una feina o a tenir una entrevista sense que surti aquest tema? Sembla com si, en lloc de tenir fills, estiguéssim matant algú!!! No n'hi ha dret!
Moltes gràcies, guapa, per explicar-nos aquestes coses!

 

at 5:09 AM  JUSTE (NYC) said...

Gracias! Ruth por la informacion aporta aqui en este blog. Claro que en nuestra ciudad se planifican muchos eventos de toda clases. Y, de diferentes culturas. Gracias!!
Like this past weekend, in Central Park, the Japanese Consulate planned an event for us to enjoy. From art to music, to the some japanese food to enjoy. Thanks

 

at 11:58 AM  Anonymous said...

Gràcies Ruth pel teu article, tan debò les coses poguéssin ser un xic diferents...
Jo em vaig quedar embarassada just al tornar d'Andorra i mentre estava en ple procés de buscar feina. El més "sensat" potser hagués estat esperar-me a trobar feina, esperar-me un any en aquesta feina i quedar-me embarassada llavors.
Però de debò hagués tingut alguna avantatge? Molt segurament m'haguéssin fet fora de la feina al·legant ves a saber què, i hagués perdut la possibilitat de tenir a la meva filla quan jo volia, que és ara.
La meva vida professional potser s'en ressentirà, però la personal SEGUR que no. Estic satisfeta de la meva decisió, encara que això representi no tenir la feina dels meus somnis fins als 40. Tinc temps i esperança (això que no falti!!)

iona76

 

at 6:28 PM  nat said...

olé!!

 

at 6:29 PM  ruth said...

nat ha escrito.
dios existe!!!!

ara només cal que diguis algo, tia, jajaja

 

Post a Comment