Saturday, May 26, 2007

Diàlegs impossibles 3

Labels: diàlegs impossibles, freak, personal

ruth at 11:42 PM

5comments

5 Comments

at 8:47 AM  Anonymous said...

Suposo que a aquest home li vas parlar en castellà. Per què?

 

at 9:47 PM  ruth said...

el (mal) costum que tenim la majoria de catalans, suposo, que comencem en català, però canviem d'idioma sempre nosaltres quan ens contesten en castellà.
què hi farem?
qui ets?

 

at 11:15 PM  aranzazu said...

Es l'Aldi??? Perquè vaig anar a comprar xocolata fa poc i em va preguntar el mateix... Buenu, de fet va donar per ídem que era cubana i m'ho va preguntar... En fi... Vaig a fer una ullada al blog.. Ens llegim!!! Per cert, has llegit més l'independent, t'ha agradat?

 

at 12:22 AM  ruth said...

si, era l'aldi, jeje, els meus pares hi viuen al costat.
El senyor es deu repetir, perquè a ma mare li va espetar un "qué ojos más verdes tienes, jajaja".
però era educat :D

No t'ho creuràs, però ara estic esperant que ma mare deixi de llegir l'independent, per poder fulljear-lo. Tinc una columna per enviar-li a la sílvia, he tingut molta feina i mudança, etc. Mola!
Ens llegim!

 

at 11:26 PM  yas said...

Al rajú hotchandani també li vas dir algo així mai? mmmm de donde eres'?? i llavors et va regalar una xocolatina caducada...
els immigrants ens han envaït tant que ens fan sentir a nosaltres com a estrangers (i no és racista, és descriptiu...jejeje)

 

Post a Comment