Monday, May 14, 2007

Diàlegs impossibles 2

Labels: diàlegs impossibles, freak, personal

ruth at 10:44 PM

6comments

6 Comments

at 9:27 AM  Marta Mañé said...

Molt bo!
Et devies sentir bollycao una altra vegada! A mi l'altre dia em van demanar l'edat per comprar tabac... ho vaig flipar!

Però millor això que no sentir: "Nena, deixa passar aquesta senyora!"

 

at 1:21 PM  Ningú és Perfecte said...

A mi l'altre dia em van demanar el carnet jove....Glups!!!!!
Fa una dècada que no el tinc!!!!!

Però he de reconèixer que em van alegrar el dia

 

at 1:45 PM  xavelo said...

sense cap intenció d'axaifar-te l'alegria que et van donar... els dormitoris juvenils els acostumen a comprar els pares als seus fills, no?? ;)))

jo no puc parlar, perquè sempre he aparentat més anys dels que tinc realment... fins al punt de què quan jugava al juvenil del barça, es va suspendre un partit amistós que havíem de jugar contra una selecció nacional. perquè deien que jo no era juvenil... el problema era que jo no portava el dni, i ells negaven a jugar si jugava jo... al final el mister va dir que si jo no jugava no hi havia partit... i no hi va haver partit! encara tinc la notícia retallada del mundo deportivo ;)))

 

at 2:04 PM  ruth said...

que fort això del barça!!

a mi em van passar unes situacions molt curioses i divertides els meus primers dies a andorra. d'acord que tenia 21 anyets i solia portar dues cuetes, però...

-vaig a l'sta a fer-me contracte de telèfon: "ho sento nena, has de ser major d'edat!"

-vaig al serradells a apuntar-me: "si no tens els 18 anys, han de enir els teus pares a apuntar-te" (estooo... les pilla pelín lejos)

-vaig a la banca mora a fer-me cc: "xata (!!), has de tenir 18 anys!"

valemercidéu.
però el millor va ser quan els primers dies vaig anar a dinar a l'hotel canut el millor arròs negre de la meva vida. convidava el senyor de madrid que em llogava el pis i dinàvem amb la rosa, l'amiga comuna dels dos i que m'havia fet el contacte per llogar el pis. A l'hora de servir el vi, ve el cambrer, s'atura davant meu i els hi espeta... "què? a la nena li posem una mica de vi?"
com si fossin els meus pares!!!
Encara ric!

 

at 6:02 PM  Albert said...

Si és que...no es pot ser jovencell! A mi mai m'han acabat demanant el carnet ni res per l'estil, però molt poca gent es creu que vagi camí dels 31! De fet, el pobre Agustí continua pensant que l'enganyo, i que només ens portem uns mesos! ;)

 

at 11:33 PM  yas said...

ara m´he imaginat a l´oliva amb un xumet a la boca i vestit de bebé...rollo "quien engañó a roger rabbit?"

 

Post a Comment