Thursday, August 17, 2006

Vall del Madriu

Molt recomanable!!

Labels: andorra, personal, places

ruth at 10:28 PM

8comments

8 Comments

at 9:22 AM  nan said...

Llàstima que us va ploure! A Andorra hi ha llocs molt macos per visitar i de fàcil accés. Un dels meus llocs preferits és la vall de Rialb, molt a porp de sorteny. El principi és senzill de fer i si en tens ganes, pots arribar fins a l'estany blau (França) que és fantàstic!
Jo i la meva parella vam voler anar dimarts a Prat primer i també ens va enganxar la pluja...hi tornarem diumenge.
Que vagin bé les passejades!

 

at 3:02 PM  Nica said...

M'has fet venir ganes d'anar-hi. Sembla mentida q no conegui la Vall del Madriu sent andorrana... Només he fet muntanya en límits lauredians. Ja veig q hauria de fer turisme per les muntanyes dek meu país.
Sap greu que us plogués, la veritat. El teu bateig d'excursionista passat per aigua... Però ja veig q us ho vau passar bé igualment i suposo que amb vistes de repetir. Ara q teniu tot el material adequat l'heu d'amortitzar.

 

at 6:32 PM  Albert said...

No oblidis comentar que la qualificació que ha donat la Unesco no es definitiva i que depen del consens a Andorra en la protecció del Madriu. Ara per ara, entre administracions públiques, empreses d'esquí i propietaris de terres, estan fent el que fassi falta per que s'ens rebutji la qualificació de Patrimoni de la Humanitat i aixi poder construir per fí una urbanització a la vall i rebentar el cada dia mes inexistent patrimoni natural d'Andorra!

 

at 11:01 PM  ruth said...

Ja em perdonareu que hagi obviat els conflictes polítics.
Una cosa sí que em va sobtar: veure 2 trialistes al mig de la vall.

 

at 12:31 PM  Delfí said...

Una bona pensada, combinar el Rockefeller Center amb el refugi de Fontverd. La plana que esmentes potser és el Pla de l'Ingla. El que més m'agrada de tota aquesta vall és que a tot arreu es nota la presència i els treballs dels que abans hi treballaven.

 

at 5:03 AM  albert said...

Tu ho has dit: dels que abans hi treballaven. Ara hi ha murs que cauen sense que ningu els refassi, cartells de propietat privada clavats sobre troncs d'arbres... Per alguns sembla que urbanitzar la vall és l'objectiu del mil.leni.

 

at 11:33 PM  Anonymous said...

Des que visc a Andorra intento anar almenys un cop cada estiu a la Vall del Madriu. Hi vaig des de bastant abans que es posés de moda pel tema Unesco i els darrers cops intento aprofitar, perquè amb tot l'embolic em començo a tèmer el pitjor.. El que més m'agrada, precisament, és que és un lloc absolutament alié al món actual en què vivim. Sense carreteres, sense cotxes, sense edificis, sense res. És una fotografia en viu de cóm era el món fa un o dos segles. Una veritable lliçó humana, si és que la vols aprofitar. Aquest cop ho vaig poder disfrutar amb la Ruth.
Com deia, amb relació amb el Madriu, em temo el pitjor. Però em queda un consol: la resta de llocs meravellosos que he descobert a Andorra, que probablement no tenen tant de nom com el Madriu, però que son, com a mínim, igual d'espectaulars (i amb menys visitants).
Els millors, si em permeteu..
Excursió als llacs de l'Angonella des de Llorts.
Als llacs de Siscaró, a la Vall d'Incles.
A Ensagents des dels Cortals d'Encamp.

No ho escampeu gaire, que encara rebrem més "nominacions" de la Unesco i amb una ja en tenim més que suficient per barallar-nos.

Àlex.

 

at 9:45 AM  Albert said...

Jo vaig començar a nar per la muntanya al Madriu. Sincerament, les rutes que has dit son maques, pero el madriu es únic. Carregar-se´l seria una mostra d´incompetencia a escala nacional.

 

Post a Comment